diumenge, 30 d’octubre del 2011

Cirucular a l'entorn de Graugés

Informació:
Ruta circular, senzilla, de només de 10 km.
Es pot trobar la ressenya a la pàgina web del Parc Fluvial del Llobregat.
La ruta se solapa parcialment amb la ja explicada en aquest mateix bloc.


Mostra Graugés - L'Ametlla de Casserres en un mapa més gran

Indicacions:
Ruta completament senyalitzada, tota l'estona se segueixen trams de GR o de PR.

Comentaris:
Passejada agradable, senzilla i molt interessant. Es passeja per camps de cultiu, hi ha vistes del prepirineu, es crua una colònia industrial, ...


FOTOS (picasa) - Circular a Graugés

Circular a Vilada

Informació:
Ruta circular pels entorns de vilada, senyalitzada com el PR-C 147, molt ben explicada a la web de l'Alt Berguedà.
A més del mapa que proporciona la web indicada, es pot consultar el mapa de la zona.
Indicacions:
Descarregar les de la web indicada. Nosaltres la vam fer en sentit invers a l'indicat.

Comentaris:
Ruta molt maca, senzilla, i amb vistes força interessants de les modestes muntanyes d'aquest entorn.

FOTOS (picasa) - Circular a Vilada

divendres, 26 d’agost del 2011

Circular al Vignemale

Informació:
Ruta circular amb un gran desnivell (uns 3000 m positius i els corresponents negatius) on es corona el magnífic cim del Vignemale (3298 m). En cas de bon temps es poden fer d'altres 3000 m. La ruta proposada corona creuant el glacial.
Utilitzar cartografia de muntanya.

Indicacions:
(època de l'any: estiu) La nostra opció consisteix en passar la primera nit acampats al càmping de San Nicolàs de Bujaruelo. La ruta transcorre la vall del riu Ara fins arribar al circ que la tanca, on es troba el Puerto de los Mulos, que dóna accés a la vall de Gaube (abans es creua la "cabaña de Labaza" i la "cabaña de Cerbillonar", i es contempla la famosa marmolera i s'intueix el pas de Mocowa).
Des del Puerto de los Mulos es baixa al refugi Oulettes de Gaube (des d'on es gaudeix de a magnífica vista de la cara nord del Vignemale), i es comença a pujar per canviar de vall pel coll d'Ossue, deixant el petit Vignemale a la dreta, a només uns 300 m de desnivell. Finalment s'arriba al refugi de Baysellance on es fa nit. Des d'aquí es gaudeix d'unes vistes increïbles sobre les muntanyes d'Ordesa.

L'endemà es va a buscar la traça que permet creuar el glacial (un dels més grans que queda al Pirineu) sense massa perill (surt de l'esquerra de la llengua). Un cop al peu del Vignemale cal treure's els grampons per a fer una grimpada que condueix al cim.

S'abandona el glacial pel mateix punt i comença un descens molt llarg per la preciosa vall de d'Ossue que se segueix fins la paret de la presa. Aquí cal desviar-se cap a la vall de la Canau i pujar fins el coll de la Bernatuara, on es torna a disposar de vistes increïbles. Un descens molt ràpid de 1000 m condueix altre cop al càmping de Bujaruelo.

Comentaris:
Ruta molt maca amb vistes privilegiades si el temps acompanya. És força dura degut al desnivell i al pes que cal carregar si es vol fer cim, ja que cal dur el material necessari per a creuar el glacial.



FOTOS (picasa) - Circular al Vignemale

diumenge, 14 d’agost del 2011

Sant Corneli (prop de la Pobla de Segur)

Informació:
Ruta amb uns 700m de ràpid desnivell que permet assolir el pic de Sant Cornoli, un mirador excel·lent de 360º.

Indicacions:
Amb cotxe cal anar fins Aramunt. Dins d'aquest poble cal desviar-se per la pista que va a la zona de pícnic de la Font de la O, i al cap d'uns 100m a mà esquerra hi ha una petita indicació que mostra on comença el curriol que condueix al cim. No té pèrdua, no hi ha cap desviament.


Comentaris:
Sorprenents vistes (Montsec al sur, Pirineu al Nord, Port del Compte a l'Oest, ...). A més, en aquest cim s'hi observen clarament les trinxeres de la guerra civil, ja que era un mirador privilegiat per a disparar.


FOTOS (picasa) - Sant Corneli

dissabte, 13 d’agost del 2011

Circular al Montsent de Pallars

Informació:
Ruta circular amb un desnivell d'uns 1200m on es coronen dos cims, primer el Montorroio (2861) i després el Montsent de Pallars (2883). Cal anar en compte a la baixada per escollir el tàlveg escaient.

Indicacions:
Es deixa el cotxe al panta de Sallente, des de la mateixa pressa surt un corriol en direcció oest que serpenteja en pujada fins enllaçar amb la Via Verda de la Vall Fosca. Cal resseguir-la fins l'estany Gento (ens fixem amb la font que baixa de la Coma Plana ja que és el punt per on baixarem).
Un cop a l'estany Gento cal desviar-se cap a l'Oest (hi ha una construcció antiga derruida i restes del carrilet) per buscar el collet que dóna accés a la Coma de l'Espós. Si en algun moment es perd el camí aquest no té pèrdua, ja que la Collada de la Coma de l'Espós es divisa tota l'estona, és cap a on cal anar.
Un cop a la Collada se segueixen les fites i es va caminant per la carena, coronant-se el Montorroio i el Montsent de Pallars.
Al baixar d'aquest cal anar alerta per no desviar-se, el camí està indicat amb fites. Des del cim del Montsent es pot recular fins la collada de Coma Plana, començar el descens, i abans de baixar als 2500m cal desviar-se a la dreta, seguint les fites, per accedir a la Coma Plana, on un caminet descendeix ràpidament resseguint el riu. Es fa cap altre cop a la font.

Comentaris:
Ruta molt maca amb vistes privilegiades ja que des d'aquests dos cims es pot divisar els cims més alts d'Aigüestortes, de la Vall Ferrera, del massís de l'Aneto, i no té cap cim que impideixi la vista cap el sud.




FOTOS (picasa) - Montsent de Pallars

dijous, 4 d’agost del 2011

Circular al Congost de Mu

Informació:

Ruta circular que passa pel sorprenent Congost de Mu, el bonic poble d'Alòs de Balaguer, i que agafa alçada per a divisar el Montsec.

Mapa de la zona.

Indicacions:

Circulant de Camarassa cap a Tremp, just abans de creuar el Segre després d'haver creuat Camarassa hi ha una pista asfaltada que condueix a l'aiguabarreig del Segre amb el Noguera Pallaresa. És just aquí, on hi ha una presa, on es deixa el cotxe. Des d'aquí, a través d'una passarel·la es camina per sobre de la presa, pel pont penjant es creua a l'altre costat del Congost del Mu, i es comença una ascensió ràpida fins al coll de Penalta. Es continua ascendint una mica més fins que trobem un tallafoc que baixa ràpidament a la pista que en baixada suau però continuada ens durà fins l'abandonat Sant Martí de la Nou i des d'aquí a Alòs de Balaguer. Des d'Alòs seguim el Congost per tornar al punt de sortida.

Comentaris:

Ruta molt maca i que ens sorpendrà. Cal prestar atenció a les cruïlles per no desviar-se de la ruta.  Millor evitar-la en dies calurosos, i en tot cas, cal dur suficient aigua.


FOTOS (picasa)

dimarts, 26 de juliol del 2011

Circular al Montsant des d'Ulldemolins

Informació:
Ruta circular que passa per diversos paratges espectaculars del massís del Montsant.

Indicacions:
Es pot deixar el cotxe a qualsevol de les dues ermites (Sant Antoni o Santa Magdalena), ara bé, si es vol acabar l'excursió amb un bany a les increïbles Cadolles Fondes, millor resseguir la pista fins el darrer aparcament. Un cop es deixa el cotxe se segueix el GR-65-5 en direcció les Cadolles Fonde. Seguim pel GR fins a Sant Bartomeu, tot i que ens desviem lleugerament de la ruta val la pena. Tornem enrera fins el pont penjant i resseguim el corriol que planeja pel Congost de Fraguerau, fins la cova de l'Argamassa.
A partir d'aquí cal estar atent per a trovar les fites que indiquen per on creuar el riu del Barranc dels Pèlics i que ens conduirà fins el Pont Natural. Des del Pont Natural se segueix guanyant alçada fins la Cova de l'Ós, on s'enllaça amb el GR que ens durà fins el Pi de la Carbasseta passant pel Toll de l'Ou. Finalment Baixem fins a Santa Magdalena i tanquem el cercle.

Comentaris:
Ruta molt maca i que ens sorpendrà. Cal prestar atenció a les cruïlles per no desviar-se de la ruta. Recomanable dur pantalons llargs, especialment a la pujada que ens porta al Pont Natural hi ha molta vegetació. Millor evitar-la en dies calurosos, i en tot cas, cal dur suficient aigua.


FOTOS (picasa)

dissabte, 23 de juliol del 2011

Circular a la Punta Alta de Comalesbienes (3015m)

Informació:
Ruta circular amb força desnivell (uns 1400m) on especialment el primer tram de baixada requereix molta atenció ja que hi ha una zona de rocs que es mouen.

Indicacions:
Es deixa el cotxe en un dels aparcaments de la presa del pantà de Cavallers. La ruta s'inicia abans d'arribar a la presa, per una pista que acabem deixant per un corriol, que puja ràpidament pel Barranc de Comalesbiens. Un cop al segon Estany de Comalesbienes cal decidir si s'ataca directament la Punta Alta o si es puja el Pic de Comalesbienes i després es careneja fins a la Punta Alta. Nosaltres escollim la segona opció, hi ha millors vistes i no implica més dificultat ni afegeix massa desnivell.
La baixada es fa per la vessant nord-est, cal seguir les fites. És una baixada força dura fins arribar a l'Estany de la Roca, molt ràpida i amb rocs que es mouen.
Poc després de l'Estany de la Roca el curriol enllaça amb la travessa de Carros de Foc, passa pel Ventosa i Calvell i baixa fins el pantà de Cavallers.
Comentaris:
Ruta molt maca amb vistes privilegiades (massís de l'Aneto, Aigüestortes, ...). Té molt desnivell i hi ha zones on cal extremar la precaució.



FOTOS (picasa) - Punta Alta

divendres, 22 de juliol del 2011

Viatge al cor del Raval

A pocs viatges dels que realitzaré al llarg de la meva vida viuré tantes sensacions i tan fortes com les viscudes aquest darrer mes amb nois d'aquest antic i desafavorit barri barceloní, el Raval.

Com que no treballo, a l'igual que tants d'altres ex-treballadors del super-eficient i ben pensat primer món, decideixo replantejar-me la meva vida laboral, la que he desenvolupat fins ara m'ha satisfet minsament la part intel·lectual i zero la humanitària, no penseu el mateix?

Participo del voluntariat en una de les zones més desafavorides de la nostra ciutat, i tot i que no de la forma que m'esperava, jo m'oferia per ensenyar, començo a tractar amb nois de 12 a 16 anys per a crear un espai estable, organitzat i sa durant l'estiu on puguin relaxar-se de les tensions diàries, qualsevol injustícia que ens imaginem a les nostres vides és una menudesa al comparar-la amb les existents en aquesta societat tan aliena al meu cercle d'amistats, afortunadament.

Tot comença en una setmana plena d'activitats aparentment senzilles però difícils de gestionar: anar a la platja amb civisme és complicat, cal intentar educar en tot moment sense caure contínuament en la confrontació, moltes vegades buscada com a eina per transmetre: "estic aquí, si us plau, interessa't per mi".

El tracte entre els nois és agressiu pel meu gust, i sempre estan disposats a burxar fins a límits insospitats, la definició d'entremaliadura caldria que fos revisada! Però quan aconseguim endinsar-los en la trama d'una activitat: gimcana, exercicis de lògica, jocs d'aigua a la platja o a la piscina, partides d'escacs o ping-pong, ... es converteixen en el que són: nens.

Després d'una setmana de casal a Barcelona i una de descans, per a mi necessària, comença la preparació dels campaments, sí! després de quatre dies d'intentar explicar, sense massa èxit, el material necessari ens n'anem 8 dies d'acampada prop de Tavascan, un paratge idíl·lic del Pirineu català.

La mutació que la natura i la tranquil·litat produeix a aquests nois és increïble, de la defensa agressiva de tota decisió presa el primer dia a la demanda de consells i ajuda els darrers dies, qui afirma que el ser humà és dolent per naturalesa? a mi no em calen més proves per adonar-me que és l'entorn i la societat els qui ens fan com són, la canviem?

Un cop al campament, això sí, després d'una gran dosis de vòmits i d'expressions barrufaires "què no arribem? quan falta?" muntem les tendes, parlo en primera persona del plural per mostrar unió i solidaritat amb els nens, però realment... i apa! pilota o taulell d'escacs i a jugar!

Als vespres fa molt fred, jo porto bona part del meu equipatge de muntanya, però pateixo pels nens i per alguns dels monitors... se'ns en congelarà algun?

La rutina és senzilla: els àpats en rotllana i a terra (servim els monitors i els nens sembla que no hagin menjat mai), el nostre despertar a les 8 i el seu "mal-despertar" a les 9, per colles es para la "taula-rotllana" i es "netegen" els plats, a les 19 van cap a la dutxa (si aconseguim convèncer-los), i a la nit volen activitats fins mitjanit on jo em moro de son. Finalment tanquem el dia amb una estona terrorífica de vigilància i fred perquè s'adormin i una reunió entre els monitors, on valorem el dia i recordem la planificació de l'endemà.

Durant el dia portem a terme activitats educatives al riu, jocs de taula (feia anys que no jugava tant a escacs!), voleibol (encara recordo els moviments que vaig aprendre a les platges tarragonines :-) durant la meva joventut), futbol, piscina congelada, ... i els jocs nocturns.

Una de les situacions més desagradables es produeix en una de les activitats més interessants, mentre visitem la central hidroelèctrica de Tavascan, per cert impressionant obra d'enginyeria, ja que alguns dels nois amb la necessitat extrema de "liar-la" mostren una actitud desafiant dins d'aquesta, com es pot fer què "despertin" per intentar canviar el rumb de les seves vides?

Tot i així per a mi l'activitat estrella són les dues excursions. Avortem la primera quan tot just fa una horeta que caminem, comença a ploure i si els nens ja estaven poc predisposats a caminar, sota aquestes condicions ja no hi ha manera de gestionar-los. Van mal equipats (calçat dolent i sense cordar, molts sense impermeable,...) i no tots estan suficientment preparats físicament, per tant una retirada a temps és el més intel·ligent.

La segona, de 900m de desnivell fins l'estany de Flamisella, tot i que per a mi és una imprudència muntanyenca degut al material, la motivació, ... la portem a terme amb èxit, m'havien dit: "aquests nois necessiten acumular alguns triomfs a les seves vides", per tant, m'esforço per animar i acompanyar a tots aquells que crec que ho necessiten. La recompensa: un estany d'aquests tan macos que tenim al Pirineu i un munt de nens amb els ulls oberts com taronges gaudint de l'entorn, això sí, de cara en fora segueixen dient que anar d'excursió és una m...

L'última nit la festegem amb jocs, pica-pica, mini-disco (on els hi intento fer veure que està bé saber fer rodar una mica a les noies però on ells prefereixen el rap... sense comentaris), ... i finalment com que ja hem plegat les tendes dormim tots en l'alberg del càmping, fàcil de trobar per l'"olor" que desprén l'habitació...

A la tornada jo abandono l'autocar a la Pobla de Segur, per tant em perdo l'emotiva retrobada amb els pares. Allí, després de descansar tot sol unes hores i passar la tarda amb uns bons amics m'escapo cap a Aigüestortes per a coronar l'endemà per primer cop la Punta Alta (3015m), en un dia magnífic i en una circular dura, tant pel desnivell com per la verticalitat d'una part de la baixada amb pedres que es mouen, però d'una bellesa indescriptible (s'hi produeix un rescat de muntanya, no veiem l'accident, només els helicòpters, però devia ocórrer per on havíem passat tot just mitja hora abans).

Han estat uns dies d'allò més intensos amb 24h diàries de tensió i atenció, quan em vaig separar dels nens i de la resta de monitors, amb els qui considero que s'han establert uns vincles prou forts, se'm va crear com una mena buit... se m'ha fet estrany l'estat de relaxació i la manca de tracte amb les persones amb qui he compartit tantes sensacions i emocions. Crec que vaig fer bé d'animar-me a pujar una muntanya per assentar tot el viscut. Ja sabeu el que penso, tots tenim l'oportunitat d'arreglar una mica el món, només cal decidir si fer-ho o no fer-ho quan en tenim l'oportunitat, què decidiu? Ja ho veieu, de vegades les emocions més intenses, tant les bones com les dolentes, no es troben a l'altra punta del món, sinó que cal buscar-les a la mateixa ciutat on vivim.



FOTOS (picasa) - Campaments
FOTOS (picasa) - Punta Alta

diumenge, 12 de juny del 2011

Circular per Sant Pere de Rodes

Informació:
Ruta circular que creua els Pirineus per Sant Pere de Rodes, permetent contemplar les dues vessants de l'Alt Empordà.
Indicacions:
Deixem el cotxe a Palau-saverdera. Des d'aquesta població resseguim el GR-11 de pujada, passant per Sant Onofre (amb vistes sobre la Badia de Roses) i fins al Mas Ventós. Des d'aquí seguim el camí que ens porta primer a Santa Helena i després al magestuós Sant Pere de Rodes. Des d'aquí baixem a buscar el mar al Port de la Selva, i el resseguim per les platges fins trobar el camí que puja cap a la Vall de Santa Creu (coincideix amb la carretera). Des d'aquí pugem pel corriol que condueix al coll del Perer, des d'on seguim el GR que ens torna a dur al Mas Ventós i baixem a Palau-saverdera per on havíem pujat.

Comentaris:
Ruta senzilla i ben senyalitzada que permet gaudir de la varietat passatgística propera al Meditarrani. Millor evitar-la en dies calurosos, i en tot cas, cal dur suficient aigua.



FOTOS (picasa)

dissabte, 28 de maig del 2011

Ferrada d'Oliana

Informació:
Ressenya de la ferrada a la web de l'ajuntament de Peramola

Indicacions:
Mireu la ressenya de l'ajuntament.

Comentaris:
Una via molt ben equipada. És molt aèrea, i hi ha alguns passos que poden impressionar molt. Disposa de diversos escapatòries.


FOTOS (picasa)

diumenge, 15 de maig del 2011

Els Monjos - Vilanova i la Geltrú

Informació:
Ruta que travessa part del parc del Foix i del Garraf, amb línia de tren tant a la sortida com a l'arribada, en un recorregut d'uns 24 km.
Mapa del parc del Foix.

Indicacions:
Des de l'estació de trens d'Els Monjos caminem resseguint la carretera fins arribar a una rotonda d'on surt una altra carretera que a través d'un pont permet creuar les línies de tren i ens condueix fins els castell de Penyafort. Des d'aquest punt la ruta fins el castell de Castellet està senyanlitzada amb marques taronja.
Des de Castellet seguirem el GR 92 per arribar a Vilanova i la Geltrú.

Comentaris:
Ruta senzilla i ben senyalitzada que permet gaudir de la varietat passatgística propera al Meditarrani. Millor evitar-la en dies calurosos, i en tot cas, cal dur suficient aigua, tot i que al poble de Torrelletes en trobarem.




FOTOS (picasa)

dissabte, 23 d’abril del 2011

Circular per la zona del Parrissal

Informació:
La ruta proposada comença a la pista que va de Beceite al Parrissal, això sí, cal deixar el cotxe ben aviat, on el GR-8 deixa la pista asfaltada.

Indicacions:
Cal seguir el GR-8 fins el segon creuament amb un PR (el primer ens faria tornar més ràpid sense passar per les moletes d'Arany i la foradada). Aquest PR ens farà carenar fins començar una baixada ràpida i fàcil que ens durà a la font de la mina del Parrissal. Per gent preparada, de de l'Arany hi ha un curriol que baixa molt verticalment i que ens porta fins a les gúbies del Parrissal, això sí, no és del tot evident.

Comentaris:
Ruta molt maca que agafa força alçada i permet divisar la major part dels cims dels Ports.




FOTOS (picasa)

divendres, 22 d’abril del 2011

Toll del Vidre i Mas Damià

Informació:
La ruta proposada comença des del Coll de la Creu, al qual s'hi accedeix des d'una pista asfaltada que surt d'Arnes i està senyalitzada amb l'indicador del "Toll del Vidre" (comença prop del cementiri).

Indicacions:
Des del coll de la Creu es troben indicadors per anar fins al Toll del Vidre, només cal seguir la pista de terra. A partir d'aquí cal prestar atenció dels punts on es deixa la pista, cal tenir en compte que per arribar al mas de Damià no cal creuar en cap moment el riu.

Comentaris:
És una ruta senzilla que permet realitzar un bany si fa bon temps al toll del vidre.




FOTOS (picasa)

dissabte, 16 d’abril del 2011

Puig Peric des de les Bulloses

Informació:
Ruta amb poc més de 800 metres de desnivell per assolir el cim del Puig Peric (2810m).
Cal dur mapa cartogràfic.
L'inici de la ruta és des de la presa de les Bulloses.

Indicacions:
La ruta inicialment ressegueix el GR-10, però cal estar atent per a deixar-lo ja que aquest transcorre per la vall que porta a la Portella de la Grava.

Comentaris:
Ruta senzilla, això sí, cal tenir en compte que si no es vol anar equipat per la neu cal anar-hi molt avançada la primavera degut a l'alçada que s'assoleix.




FOTOS (picasa)

divendres, 15 d’abril del 2011

L'Ametlla de Casserres

Informació:
La ruta proposada coincideix parcialment amb la circular de Graugés o la ruta de les colònies, que es poden consultar al web del parc fluvial del Llobregat.

Indicacions:
És una ruta circular senzilla i senyalitzada. Se surt des de l'antiga colònia de l'Ametlla de Casserres en direcció nord seguint les marques del PR (ruta de les colònies), passant per la vora del riu i les seves canalitzacions. Després se segueix el PR fins a Sant Vicenç d'Obiols, on el deixarem per a resseguir el GR fins al molí de'n Bellús amb el seu salt d'aigua. Tot seguit es retorna pel GR fins l'Ametlla de Casserres.

Comentaris:
La ruta es pot fer més llarga arribant fins a Graugés. Recomanable realitzar-la a la primavera ja que serà més fàcil veure-hi el salt d'aigua.





FOTOS (picasa)

dilluns, 4 d’abril del 2011

D'obra faraònica a obra faraònica, i especulo perquè em toca

No hi ha res com un viatge a la capital del mal per descobrir la humanitat, o la manca d'aquesta. Si se'n tenen ganes, amb un petit viatge pel mateix Estat es pot descobrir que la nostra societat és decadent, però el pitjor és que ho accepta feliçment.

El metro, ple de gent de classe baixa abans de les 7:00 a.m. em transporta a la reformada estació de Sants, on la primera obra faraònica s'intueix a la minsa cua de l'AVE, però no a la llarga del rodalies que em condueix a la desèrtica T2. L'autobús llançadora m'obre els ulls del glamurós món de la T1, l'alba d'un sol rogenc a l'horitzó marí queda eclipsada per la grandesa de les construccions de l'home modern, o no? A veure quan construïm una altra obra faraònica que arribi a la T1 i així ja podem tirar a terra totes les infraestructures de la T2, superamortitzades, o no?

Casualitats de la vida el Pau puja al mateix avió. Per què no anem amb l'AVE? Altra obra faraònica per excel·lència del país del mal, senzill, molt més car i fins que l'energia no es generi de forma neta, potser no menys contaminant. Això sí, com a mínim a la T1 hi pots trobar tots els serveis, i fins i tot un terra-mirrall per a fer les delícies del follet tortuga.

A l'avió gaudeixo de finestra dreta en un dia clar, excel·lent! Intueixo els magnífics camins, i sempre desaprofitats pels autòctons, del supervivent Delta del Llobregat, de la majestuosa Montserrat, del sorprenent Sant Llorenç del Munt, del refrescant Montseny, del nevat Pirineu, de l'arrugat Garraf... sort que recordo on em trobo gràcies a una filera d'urbanitzacions al llarg de la costa, d'uns “malèvols”, segons alguns ecologistes-no-a-casa-meva i altres pro-energia-contaminant, molins de vent a les crestes de les serralades, d'un recorregut de l'AVE amb la desèrtica estació de Perafort que permet localitzar la gran petroquímica de Tarragona amb els seus dipòsits de combustibles saludables, i dues centrals nuclears d'allò més dissimulades -llàstima que no les han tapat amb una mica de vegetació i així la integració entre les serres de Prades, Montsant, Llevaria i els Ports seria complerta, garantint així que durant mil·lennis la humanitat vigilarà que tots els residus seran innocus.

Abans d'aterrar diviso altres nuclears i tèrmiques d'allò més agradables, mentre tot un reguitzell de molins i plaques solars s'insinuen d'allò més fastigosos.
Mentre aterrem diviso la patètica i nevada Navacerrada al nord, mentre que a l'oest quatre torres de bellesa única desafien babilònicament el cel, hauré arribat a la terra on es respecten tots els idiomes?
L'obra faraònica representativa del país se'm presenta en forma de T4, que “cutres” que són els alemanys que no tenen aquesta capacitat constructora. Afortunadament aquí el món és més senzill gràcies a l'esforç de la gent de la capital i el metro arriba a la porta de la T4, no com a les capitals provincianes.

Surto del metro a Nuevos Ministerios, ja sabeu, on es reuneix la major part de la intel·ligència del país del mal, i ves per on, el primer edifici que em trobo no és una sàvia biblioteca sinó un consumista Corte Inglés.

Finalment em trobo amb els amfitrions i comencem a turistejar pel flamant i netejat centre històric. A l'interior de l'Institut Cervantes una exposició ens mostra conflictes oblidats d'aquest món, sort que a quatre passes el recent inaugurat “Palacio de Cibeles” ens ensenya la veritat de la vida: luxe i malbaratament.
Dinem molt bé en terra cinematogràfica rebel, “la bardemcilla”, ja us imagineu de quin actor són les fotos que el decoren.
A la tarda passejada per l'assolellat Retiro, on no hi falta una placa elogiant la Raza i narrant que la sodomització del poble americà és el més gran que ha dut a terme la humanitat (podeu llegir la placa a les fotos). Un reguitzell d'estupideses que ningú s'ha molestat a treure en quasi tot un segle.
Decidim descansar en un centre cultural, per tant anem al CaixaForum, on l'exposició de tres curts que descriuen altres realitats ens captiva, això sí, era necessària la despesa amb l'edifici?
(no us perdeu “Binta y la gran idea” una exquisidesa per a reflexionar-hi, són dues parts:

Finalment ens encaminem al centre de tot plegat, i a la Plaza Mayor ens fotem un “bocata de calamares”.
El dia ja es pot acabar, tornem amb una passejada des del centre on unes noies s'hi guanyen la vida i molts joves la llencen amb el “botellón”, estaria bé canviar una mica el món, oi?

Dissabte caminem per la vora del riu, per sobre de la recent soterrada M30, una passejada agradable que tot habitant d'aquest país hauria de gaudir pels diners que li ha costat.
Visitem un desaprofitat centre cultural dins un conjunt preciós d'edificis: “el matadero”, on s'hi llegeix més “el país” que l' “abc”.
Dinem de tapeo abans de visitar l'estació d'Atocha i el Reina Sofia, obra faraònica on hi trobo a faltar explicacions per entendre l'art que s'hi exposa, tinc la sensació que al país del mal ens importa més el continent que el contingut.
A mi m'atrauen les exposicions que parlen de la Guerra Civil i la posterior dictadura, on es reflecteix clarament la manipulació mediàtica sota la que ens trobem, i l'oblit que tots els països europeus que ara alabem com miralls de benestar van tenir cap l'únic govern fascista del continent, potser si haguéssim tingut petroli...
Pugem al mirador per excel·lència, “el círculo de bellas artes”. Vistes privilegiades de la ciutat, llàstima que l'horitzó està cobert de núvols i no albirem les muntanyes. Hi prenem un té recordant antigues hivernals pels nostres estimats Pirineus.
Tanquem el dia amb una passejada en la que ens creuem una processó de morts-vivents, potser referenciant a la derrota de l'equip galàctic.

Diumenge al matí mandrós amb esmorzar de xocolata amb xurros, aquesta setmana tocarà controlar la dieta. Una passejada tranquil·la ens condueix al “rastro” de la Latina, això sí, ens hem tornat a creuar amb una altra processó, molt més casposa que la nocturna, seran morts-vivents també?
Culminem el dia amb un tapeo al recuperat “mercado de San Miguel” i uns “huevos rotos” a “casa Lucio”. Traslladem la sobretaula a un bar on de fons la música suau de jazz ens convida a un debat per arreglar el món, què difícil! Cal treballar tant en l'educació...

No negaré que ha estat una visita d'allò més aprofitada gràcies als guies que duia. Com a tota gran ciutat europea s'hi respira història, però aquí a més t'hi pot sorgir alguna al·lèrgia degut a la “grandesa” dels gestos, per què és més important aparentar, posseir i manar que no pas llegir, aprendre i respectar?




FOTOS (picasa)