Informació:
Mapa cartogràfic, tot i que el camí és prou fàcil des de la carretera per trobar tots dos indrets sense necessitat de mapa.
Ubicació, Google maps
Indicacions:
Per a veure els Gorgs es deixa el cotxe a la pista propera a el Mas d'en Frare i es baixa fins arribar als gorgs (mitja hora).
Per a visitar els avencs deixem el cotxe en l'aparcament habilitat i en menys de 15 minust hi arribem.
Comentaris:
Sorprèn la fondària de l'avenc de la Febró i la cova amb l'estalagmita gegant, cal dur llanterna per entrar-hi.
FOTOS (picasa)
dissabte, 3 / octubre / 2009
dissabte, 26 / setembre / 2009
Pic de Peguera des de Espot
Informació:
Mapa cartogràfic Sant Maurici.
Indicacions:
Deixem el cotxe a l'aparcament del poble d'Espot, i des del mateix poble surt una variant del GR (gr 11-20) que va directament al refugi de Josep Maria Blanc (uns 1000m de desnivell). Des del refugi fins al cim encara manquen uns 600m de desnivell, cal prestar atenció quan s'arriba a l'estany de la Llastra ja que s'ha de deixar el camí més ben marcat per enllaçar amb el quin puja al coll de Monestero.
Comentaris:
Cim amb unes vistes precioses del parc i els seus estanys, això sí, als últims 50m cal grimpar. El refugi, per ubicació, és dels més bucòlics de Catalunya.
FOTOS (picasa)
Mapa cartogràfic Sant Maurici.
Indicacions:
Deixem el cotxe a l'aparcament del poble d'Espot, i des del mateix poble surt una variant del GR (gr 11-20) que va directament al refugi de Josep Maria Blanc (uns 1000m de desnivell). Des del refugi fins al cim encara manquen uns 600m de desnivell, cal prestar atenció quan s'arriba a l'estany de la Llastra ja que s'ha de deixar el camí més ben marcat per enllaçar amb el quin puja al coll de Monestero.
Comentaris:
Cim amb unes vistes precioses del parc i els seus estanys, això sí, als últims 50m cal grimpar. El refugi, per ubicació, és dels més bucòlics de Catalunya.
FOTOS (picasa)
dissabte, 19 / setembre / 2009
Els cent millors llibres
Com tota llista que es pugui confeccionar és una llista subjectiva. Quina llista de llibres he escollit? Una que es va publicar al Magazine de la Vanguardia, la podeu trobar a:
Els cent millors llibres a Magazine
Des del meu punt de vista és una llista per aprendre, molts moments històrics i comportaments humans tenen el seu representant.
He decidit que aniré afegint comentaris a mesura que els llegeixi, una recomanació, després de llegir un llibre connecteu-vos a la wikiquote o a la wikipedia per extreure'n el màxim possible.
"Les amistats perilloses", François Choderlos de Laclos, 1782
Un llibre epistolar on cada carta és una ensenyança sobre la manipulació perversa dels sentiments. També mostra costums de la societat francesa benestant del segle XVIII.
M'ha agradat força, el recomano.
"A sang freda", Truman Capote, 1965
Aquest llibre es considera com la primera novel·la de periodisme d'investigació, a més dels fets dels assassinats investiga les raons psicològiques que van provocar-los, ambientada en els USA rurals de meitat del segle XX.
Lectura interessant, una mica massa sanguinària pel meu gust.
"Cien años de soledad", Gabriel García Márquez, 1967
Per mi un dels imprescindibles, et transporta a un món màgic, molt recomanable també "L'amor en els temps del còlera".
"La conxorxa dels enzes", John Kennedy Toole, 1980
Paranoia fantàstica, divertida, fa pensar en la imbecilitat de la nostra rutina diària.
"Crim i càstig", Fiodor M. Dostoievski, 1866
Una de les obres mestres de la Rússia Tsarista, molts l'han alabat per la gran descripció dels caràcters dels seus personatges. També mostra com es vivia en l'època a Sant Petersburg, el lloc on acabaria esclatant la revolta bolxevic.
"Doctor Zhivago", Boris Pasternak, 1957
Llibre una mica llarg on una història d'amor impossible és la trama per conèixer la vida a la Rússia comunista de després de la revolució bolxevic.
"Don Quijote de la Mancha", Miguel de Cervantes, 1605
Per mi "El Llibre", el quin més m'ha agradat, aventura divertida, irònica, sarcàstica amb els costums de l'època. El meu consell, cal llegir-lo d'una edició força comentada que et permeti entendre el perquè de totes les frases.
"Dràcula", Bram Stoker, 1897
Converteix en llibre una de les llegendes d'Europa.
"L'estrany", Albert Camús, 1942
Obra representativa del corrent existencialista. Del mateix autor a mi em va agradar més "La pesta".
"Frankenstein o el modern Prometeu", Mary Shelley, 1818
Una altra crítica de l'avenç científic si no va correlacionat amb l'ètica.
"Gabriela, clau i canela", Jorge Amado, 1958
El Brasil colonial, l'explotació del cacau, tradicions arcaiques i vivències dels sentits. Em va entusiasmar. També em van agradar "Els vells mariners" i "Antonieta".
"El Gran Gatsby", Francis Scott Fitzgerald, 1925
A mi no m'ha agradat tant com la fama que el precedeix. Narra com l'èxit pot destruir una persona, ambientada a una zona benestant dels USA a l'època d'entreguerres.
"L'home invisible", G.G. Wells, 1897
Novel·la que qüestiona que tots els avenços científics siguin èticament correctes.
"L'home sense atributs", Robert Musil, 1930-1933
Immensa però inacabada obra on es descriuen pensaments pessimistes de l'imperi AustroHongarès després de la primera guerra mundial. A mi no m'ha agradat gaire.
"L'immoralista", André Gide, 1902.
Com una malaltia pot canviar el punt de vista de la vida, fins arribar a un punt malaltís.
"Jacques el fatalista", Denis Diderot, 1796
M'ha encantat. Gran paròdia de la condició humana.
"Lolita", Vladimir Nabokov, 1955
Impressionant, ningú sap perquè la va escriure. Probablement reflecteix molt acuradament els sentiments malaltissos de molts adults.
"Madame Bovary", Gustave Flaubert, 1857
A mi no m'ha agradat tant com la fama que el precedeix. Narra l'inconformisme d'una dona amb la vida "normal" que li ha tocat viure.
"La muntanya màgica", Thomas Mann, 1924
Obra extensa on es mostra la vida en un sanatori i moltes de les idees que van portar als homes a lluitar en la primera guerra mundial.
"Un món feliç", Aldous Huxley, 1932
Una ficció que ens permet pensar sobre la necessitat de la individualitat humana. Gran llibre "protesta".
"Opinions d'un pallasso", Heinrich Böll, 1963
Crítica a l'església, al capitalisme i a la moral de l'Alemanya de després de la guerra. A mi m'ha agradat molt, molts dels punts de vista són extrapolables a d'altres pobles i moments històrics.
"Una altra volta de rosca", Henry James, 1898
Obra de suspens que a mi no m'ha agradat tant com la fama que la precedeix.
"Paradiso", Lezema Lima, 1966
Primer fracàs. No l'he pogut acabar, no entenc les frases ni moltes paraules.
"El petit príncep", Antoine de Saint-Exupéry, 1943
L'he llegit massa gran, però igualment entusiasma la bondat que s'hi descriu.
"El quadern gris", Josep Pla, 1966
Històries catalanes, m'encanta la manera de descriure i narrar.
"La Regenta", Leopoldo Alas "Clarín", 1885
Llibre de costums de l'Espanya de finals del s. XIX, molt interessant per conèixer com pensava força gent.
"El retrat de Dorian Gray", Oscar Wilde, 1890
El gran pacte de l'eterna joventut i tots els debats morals que implica, molt recomanable.
"El roig i el negre", Stendhal, 1831
Per molts considerada la primera novel·la realista. Un personatge singular debat entre l'església, l'amor i l'exèrcit. A mi m'han captivat els pensaments de Julien, especialment perquè són extrapolables a l'actualitat.
"El senyor dels Anells", J.R.R. Tolkien, 1954
Tothom el coneix, el món fantàstic per excel·lència, a mi m'ha encantat tot i haver-lo llegit ja de gran.
"El somni etern", Raymond Chandler, 1939
Novel·la policíaca on el típic investigador privat dur posa ordre.
"El talent de Ripley", Patrícia Highsmith, 1955
La història d'un immoralista, ens mostra com pot actuar la gent perversa i intel·ligent alhora.
"Els tres mosqueters", Alexandre Dumas, 1844
Una de les aventures més famoses de tota la història molt ben ambientada en la França de Lluís XIII. També de Dumas a mi m'agrada més "El compte de Montecristo", per a mi, la definició que la venjança és un plat que se serveix en fred.
"Ulisses", James Joyce, 1922
Només puc dir que l'he llegit. Difícil, hi ha fragments que no els entenc, però d'altres m'han encantar. M'imagino que l'hauria hagut de llegir d'una edició comentada, tot i que a la vegada hi ha massa a comentar.
"Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona", Stefan Zweig, 1931
Espero haver-lo entès, a través de l'adulteri mostra com tota la nostra moral i principis poden veure's enderrocats en qüestió d'hores.
"Vint mil llegües de viatge submarí", Jules Verne, 1870
El visionari Jules Verne crea un món on ja existeix l'electricitat i d'altres invents.
"Els viatges de Gulliver", Jonathan Swift, 1726
Per a mi és un llibre que pot arribar a ser avorrit si no s'entén en cada moment a qui o què està criticant.
"El vell i el mar", Ernest Hemingway, 1953
Historieta esquinçadora de la superació humana, a mi m'ha agradat.
"1984", George Orwell, 1949
Un llibre visionari de com es manipula la vida de les persones. Com a ciència ficció és un bon llibre, però encara és millor com a llibre "protesta". Per seguir pensant, del mateix autor molt recomanables "La revolta dels animals" i "Homenatge a Catalunya".
"El cor de les tenebres", Joseph Conrad, 1902
Un dels primers llibres on el protagonista explica una història, la navegació pel riu Congo. No m'ha acabat de convèncer.
"Al faro", Virginia Woolf, 1927
Ple de pensaments dels protagonistes, un canvi en el tipus de llibres que s'escrivien, la història passa a un segon pla.
"Ana Karenina", Lev Nikolaevich Tolstoï, 1873-1877
Llibre molt llarg que ens mostra les conductes de l'època de la noblesa russa. Una història d'amor és la part central de la trama, i tot un seguit de pensaments dels seus personatges la complementen, des dels primers pensaments del comunisme fins a petits raonaments del dia a dia. Per a mi té algun tram cansí.
"Emma", Jane Austen, 1816
Ple de conductes angleses de començaments del segle XIX, socialment correctes i que sovint anaven en contra dels sentiments de les persones. D'una manera força divertida explica com l'objectiu de les noies era trobar un bon marit.
"Viatge al fons de la nit", Ferdinand Céline, 1932.
No m'ha agradat massa la visió tan desagradable que té de la vida, però és interessant llegir un llibre tan transguessor de l'època d'entre guerres.
"Retorn a Brideshead", Evelyn Waugh, 1945.
M'ha agradat com enllaça les històries i com descriu els sentiments i caràcters de tots els personatges.
"Tirant lo blanc", Joanot Martorell, 1490.
Genial, és curiós veure que tants comportaments no han canviat al llarg de tots aquests anys.
"Lazarillo de Tormes", Anònim, 1554.
Divertidíssim, val la pena llegir un dels llibres més llegits de la seva època i adonar-se que la picaresca sempre ha existit.
"La metamorfosis", Frank Kafka, 1916.
Realment debien ser uns anys molt míssers a Praga per a ser capaç d'escriure aquestes paranoies... tot i així m'ha agradat.
"Fam", Knut Hamsun, 1890.
Angoixant, reflexa on pot arribar la ment humana quan s'entossudeix.
"Les ànimes mortes", Nikolái Gogol, 1842.
Descriu els diferents tipus de personalitats, especialment els seus defectes, que hi havia a la Rússia contemporània a ell. També és capaç de crear l'incògnita de perquè li serviran les ànimes mortes durant bona part del llibre. És un llibre inacabat.
"Siddharta", Herman Hesse, 1922.
La història oriental més ben narrada que mai he llegit perquè l'entenguem els occidentals.
"Pedro Páramo", Juan Rulfo, 1955.
Un llibre molt estrany i per a mi complicat de llegir, tot i que la confussió dels diàlegs és el que pretén l'autor. La idea és molt original.
"Cumbres borrascosas", Emily Brontë, 1847.
Des del meu punt de vista una venjança inacabada... tot i que mostra fins on pot arribar la maldat del ser humà. M'ha agradat.
"Moby Dick", Herman Melville, 1851.
No m'ha convençut, hi ha fragments que intenten ser tractats científics sense base.
"El árbol de la ciencia", Pio Baroja, 1913.
M'ha agradat, relata problemes de sempre de la humanitat i problemes també de sempre d'Espanya.
"El Aleph", Jorge Luís Borges, 1949.
Cal estar molt atent per entendre-ho tot, no és un llibre per al metro, però m'ha agradat.
"L'americà tranquil", Graham Greene, 1965.
Mostra la doble moral del món occidental vers les colònies, m'ha agradat.
"El halcón maltés", Dashiell Hammett, 1930.
La que més m'ha agradat de les novel·les negres.
"Càndid", Voltaire, 1759.
Prou divertit, fa pensar en la bondat (o no bondat) humana.
"El bosc de la nit", Djuna Barnes, 1937.
No m'ha convençut, en principi un dels primers llibres que parla sobre les relacions no heterosexuals, però força diàlegs són perdedors.
"Faust", Goethe, 1808.
La primera part curiosa, la segona impossible, tampoc m'ha convençut.
"Gargantúa y Pantagruel", François Rebelais, 1531-1564.
Una sàtira de vegades barruera dels costums del segle XVI. No m'ha convençut.
"La llegenda del sant bebedor", Joseph Roth, 1939.
Divertit, els humans s'entrebaquen més d'un cop en la meteixa pedra.
"Memòries d'Adrià", Margarite Yourcenar, 1951.
Molt elaborat, narra la vida d'aquest emperador en primera persona, caracteritza els humans com si no haguèssim canviat al llarg dels segles. M'ha agradat.
"Las uvas de la ira", John Steinbeck, 1939.
Els cent millors llibres a Magazine
Des del meu punt de vista és una llista per aprendre, molts moments històrics i comportaments humans tenen el seu representant.
He decidit que aniré afegint comentaris a mesura que els llegeixi, una recomanació, després de llegir un llibre connecteu-vos a la wikiquote o a la wikipedia per extreure'n el màxim possible.
"Les amistats perilloses", François Choderlos de Laclos, 1782
Un llibre epistolar on cada carta és una ensenyança sobre la manipulació perversa dels sentiments. També mostra costums de la societat francesa benestant del segle XVIII.
M'ha agradat força, el recomano.
"A sang freda", Truman Capote, 1965
Aquest llibre es considera com la primera novel·la de periodisme d'investigació, a més dels fets dels assassinats investiga les raons psicològiques que van provocar-los, ambientada en els USA rurals de meitat del segle XX.
Lectura interessant, una mica massa sanguinària pel meu gust.
"Cien años de soledad", Gabriel García Márquez, 1967
Per mi un dels imprescindibles, et transporta a un món màgic, molt recomanable també "L'amor en els temps del còlera".
"La conxorxa dels enzes", John Kennedy Toole, 1980
Paranoia fantàstica, divertida, fa pensar en la imbecilitat de la nostra rutina diària.
"Crim i càstig", Fiodor M. Dostoievski, 1866
Una de les obres mestres de la Rússia Tsarista, molts l'han alabat per la gran descripció dels caràcters dels seus personatges. També mostra com es vivia en l'època a Sant Petersburg, el lloc on acabaria esclatant la revolta bolxevic.
"Doctor Zhivago", Boris Pasternak, 1957
Llibre una mica llarg on una història d'amor impossible és la trama per conèixer la vida a la Rússia comunista de després de la revolució bolxevic.
"Don Quijote de la Mancha", Miguel de Cervantes, 1605
Per mi "El Llibre", el quin més m'ha agradat, aventura divertida, irònica, sarcàstica amb els costums de l'època. El meu consell, cal llegir-lo d'una edició força comentada que et permeti entendre el perquè de totes les frases.
"Dràcula", Bram Stoker, 1897
Converteix en llibre una de les llegendes d'Europa.
"L'estrany", Albert Camús, 1942
Obra representativa del corrent existencialista. Del mateix autor a mi em va agradar més "La pesta".
"Frankenstein o el modern Prometeu", Mary Shelley, 1818
Una altra crítica de l'avenç científic si no va correlacionat amb l'ètica.
"Gabriela, clau i canela", Jorge Amado, 1958
El Brasil colonial, l'explotació del cacau, tradicions arcaiques i vivències dels sentits. Em va entusiasmar. També em van agradar "Els vells mariners" i "Antonieta".
"El Gran Gatsby", Francis Scott Fitzgerald, 1925
A mi no m'ha agradat tant com la fama que el precedeix. Narra com l'èxit pot destruir una persona, ambientada a una zona benestant dels USA a l'època d'entreguerres.
"L'home invisible", G.G. Wells, 1897
Novel·la que qüestiona que tots els avenços científics siguin èticament correctes.
"L'home sense atributs", Robert Musil, 1930-1933
Immensa però inacabada obra on es descriuen pensaments pessimistes de l'imperi AustroHongarès després de la primera guerra mundial. A mi no m'ha agradat gaire.
"L'immoralista", André Gide, 1902.
Com una malaltia pot canviar el punt de vista de la vida, fins arribar a un punt malaltís.
"Jacques el fatalista", Denis Diderot, 1796
M'ha encantat. Gran paròdia de la condició humana.
"Lolita", Vladimir Nabokov, 1955
Impressionant, ningú sap perquè la va escriure. Probablement reflecteix molt acuradament els sentiments malaltissos de molts adults.
"Madame Bovary", Gustave Flaubert, 1857
A mi no m'ha agradat tant com la fama que el precedeix. Narra l'inconformisme d'una dona amb la vida "normal" que li ha tocat viure.
"La muntanya màgica", Thomas Mann, 1924
Obra extensa on es mostra la vida en un sanatori i moltes de les idees que van portar als homes a lluitar en la primera guerra mundial.
"Un món feliç", Aldous Huxley, 1932
Una ficció que ens permet pensar sobre la necessitat de la individualitat humana. Gran llibre "protesta".
"Opinions d'un pallasso", Heinrich Böll, 1963
Crítica a l'església, al capitalisme i a la moral de l'Alemanya de després de la guerra. A mi m'ha agradat molt, molts dels punts de vista són extrapolables a d'altres pobles i moments històrics.
"Una altra volta de rosca", Henry James, 1898
Obra de suspens que a mi no m'ha agradat tant com la fama que la precedeix.
"Paradiso", Lezema Lima, 1966
Primer fracàs. No l'he pogut acabar, no entenc les frases ni moltes paraules.
"El petit príncep", Antoine de Saint-Exupéry, 1943
L'he llegit massa gran, però igualment entusiasma la bondat que s'hi descriu.
"El quadern gris", Josep Pla, 1966
Històries catalanes, m'encanta la manera de descriure i narrar.
"La Regenta", Leopoldo Alas "Clarín", 1885
Llibre de costums de l'Espanya de finals del s. XIX, molt interessant per conèixer com pensava força gent.
"El retrat de Dorian Gray", Oscar Wilde, 1890
El gran pacte de l'eterna joventut i tots els debats morals que implica, molt recomanable.
"El roig i el negre", Stendhal, 1831
Per molts considerada la primera novel·la realista. Un personatge singular debat entre l'església, l'amor i l'exèrcit. A mi m'han captivat els pensaments de Julien, especialment perquè són extrapolables a l'actualitat.
"El senyor dels Anells", J.R.R. Tolkien, 1954
Tothom el coneix, el món fantàstic per excel·lència, a mi m'ha encantat tot i haver-lo llegit ja de gran.
"El somni etern", Raymond Chandler, 1939
Novel·la policíaca on el típic investigador privat dur posa ordre.
"El talent de Ripley", Patrícia Highsmith, 1955
La història d'un immoralista, ens mostra com pot actuar la gent perversa i intel·ligent alhora.
"Els tres mosqueters", Alexandre Dumas, 1844
Una de les aventures més famoses de tota la història molt ben ambientada en la França de Lluís XIII. També de Dumas a mi m'agrada més "El compte de Montecristo", per a mi, la definició que la venjança és un plat que se serveix en fred.
"Ulisses", James Joyce, 1922
Només puc dir que l'he llegit. Difícil, hi ha fragments que no els entenc, però d'altres m'han encantar. M'imagino que l'hauria hagut de llegir d'una edició comentada, tot i que a la vegada hi ha massa a comentar.
"Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona", Stefan Zweig, 1931
Espero haver-lo entès, a través de l'adulteri mostra com tota la nostra moral i principis poden veure's enderrocats en qüestió d'hores.
"Vint mil llegües de viatge submarí", Jules Verne, 1870
El visionari Jules Verne crea un món on ja existeix l'electricitat i d'altres invents.
"Els viatges de Gulliver", Jonathan Swift, 1726
Per a mi és un llibre que pot arribar a ser avorrit si no s'entén en cada moment a qui o què està criticant.
"El vell i el mar", Ernest Hemingway, 1953
Historieta esquinçadora de la superació humana, a mi m'ha agradat.
"1984", George Orwell, 1949
Un llibre visionari de com es manipula la vida de les persones. Com a ciència ficció és un bon llibre, però encara és millor com a llibre "protesta". Per seguir pensant, del mateix autor molt recomanables "La revolta dels animals" i "Homenatge a Catalunya".
"El cor de les tenebres", Joseph Conrad, 1902
Un dels primers llibres on el protagonista explica una història, la navegació pel riu Congo. No m'ha acabat de convèncer.
"Al faro", Virginia Woolf, 1927
Ple de pensaments dels protagonistes, un canvi en el tipus de llibres que s'escrivien, la història passa a un segon pla.
"Ana Karenina", Lev Nikolaevich Tolstoï, 1873-1877
Llibre molt llarg que ens mostra les conductes de l'època de la noblesa russa. Una història d'amor és la part central de la trama, i tot un seguit de pensaments dels seus personatges la complementen, des dels primers pensaments del comunisme fins a petits raonaments del dia a dia. Per a mi té algun tram cansí.
"Emma", Jane Austen, 1816
Ple de conductes angleses de començaments del segle XIX, socialment correctes i que sovint anaven en contra dels sentiments de les persones. D'una manera força divertida explica com l'objectiu de les noies era trobar un bon marit.
"Viatge al fons de la nit", Ferdinand Céline, 1932.
No m'ha agradat massa la visió tan desagradable que té de la vida, però és interessant llegir un llibre tan transguessor de l'època d'entre guerres.
"Retorn a Brideshead", Evelyn Waugh, 1945.
M'ha agradat com enllaça les històries i com descriu els sentiments i caràcters de tots els personatges.
"Tirant lo blanc", Joanot Martorell, 1490.
Genial, és curiós veure que tants comportaments no han canviat al llarg de tots aquests anys.
"Lazarillo de Tormes", Anònim, 1554.
Divertidíssim, val la pena llegir un dels llibres més llegits de la seva època i adonar-se que la picaresca sempre ha existit.
"La metamorfosis", Frank Kafka, 1916.
Realment debien ser uns anys molt míssers a Praga per a ser capaç d'escriure aquestes paranoies... tot i així m'ha agradat.
"Fam", Knut Hamsun, 1890.
Angoixant, reflexa on pot arribar la ment humana quan s'entossudeix.
"Les ànimes mortes", Nikolái Gogol, 1842.
Descriu els diferents tipus de personalitats, especialment els seus defectes, que hi havia a la Rússia contemporània a ell. També és capaç de crear l'incògnita de perquè li serviran les ànimes mortes durant bona part del llibre. És un llibre inacabat.
"Siddharta", Herman Hesse, 1922.
La història oriental més ben narrada que mai he llegit perquè l'entenguem els occidentals.
"Pedro Páramo", Juan Rulfo, 1955.
Un llibre molt estrany i per a mi complicat de llegir, tot i que la confussió dels diàlegs és el que pretén l'autor. La idea és molt original.
"Cumbres borrascosas", Emily Brontë, 1847.
Des del meu punt de vista una venjança inacabada... tot i que mostra fins on pot arribar la maldat del ser humà. M'ha agradat.
"Moby Dick", Herman Melville, 1851.
No m'ha convençut, hi ha fragments que intenten ser tractats científics sense base.
"El árbol de la ciencia", Pio Baroja, 1913.
M'ha agradat, relata problemes de sempre de la humanitat i problemes també de sempre d'Espanya.
"El Aleph", Jorge Luís Borges, 1949.
Cal estar molt atent per entendre-ho tot, no és un llibre per al metro, però m'ha agradat.
"L'americà tranquil", Graham Greene, 1965.
Mostra la doble moral del món occidental vers les colònies, m'ha agradat.
"El halcón maltés", Dashiell Hammett, 1930.
La que més m'ha agradat de les novel·les negres.
"Càndid", Voltaire, 1759.
Prou divertit, fa pensar en la bondat (o no bondat) humana.
"El bosc de la nit", Djuna Barnes, 1937.
No m'ha convençut, en principi un dels primers llibres que parla sobre les relacions no heterosexuals, però força diàlegs són perdedors.
"Faust", Goethe, 1808.
La primera part curiosa, la segona impossible, tampoc m'ha convençut.
"Gargantúa y Pantagruel", François Rebelais, 1531-1564.
Una sàtira de vegades barruera dels costums del segle XVI. No m'ha convençut.
"La llegenda del sant bebedor", Joseph Roth, 1939.
Divertit, els humans s'entrebaquen més d'un cop en la meteixa pedra.
"Memòries d'Adrià", Margarite Yourcenar, 1951.
Molt elaborat, narra la vida d'aquest emperador en primera persona, caracteritza els humans com si no haguèssim canviat al llarg dels segles. M'ha agradat.
"Las uvas de la ira", John Steinbeck, 1939.
dissabte, 22 / agost / 2009
Carlit
Informació:
Mapa cartogràfic.
Indicacions:
Deixem el cotxe a l'aparcament del refugi de les Bulloses, cal tenir present que a l'estiu només s'hi pot entrar abans de les 7 del matí, més tard cal utilitzar els autocars gratuits. El recorregut no té pèrdua i està marcat amb taques grogues, al baixar es pot tornar parcialment per un altre camí per a no repetir el camí de pujada i passejar entre diversos llacs.
Comentaris:
És el cim més alt de la "Cerdanya" tot i estar a la part francesa.Si es disposa de temps a l'acabar una molt bona opció és relaxar-se als banys termals (termes romanes).
FOTOS (picasa)
Mapa cartogràfic.
Indicacions:
Deixem el cotxe a l'aparcament del refugi de les Bulloses, cal tenir present que a l'estiu només s'hi pot entrar abans de les 7 del matí, més tard cal utilitzar els autocars gratuits. El recorregut no té pèrdua i està marcat amb taques grogues, al baixar es pot tornar parcialment per un altre camí per a no repetir el camí de pujada i passejar entre diversos llacs.
Comentaris:
És el cim més alt de la "Cerdanya" tot i estar a la part francesa.Si es disposa de temps a l'acabar una molt bona opció és relaxar-se als banys termals (termes romanes).
FOTOS (picasa)
dissabte, 8 / agost / 2009
Vall Ferrera - La Pica d'Estats
Informació:
Mapa cartogràfic.
Indicacions:
Deixem el cotxe a l'aparcament Areu, des d'Areu seguim el GR fins arribar després de més de 700m de desnivell al refugi de la vall Ferrera, seguim el GR fins als plans del Sotllo on fem vivac. L'endemà seguim el GR passant pels estanys del Sotllo i d'Estats, la tartera, i per França ataquem el Cim.
Comentaris:
El cim més alt de Catalunya, té unes vistes esplèndides. Com a inconvenient, una de les aproximacions més llargues del Pirineu.
FOTOS (picasa)
Mapa cartogràfic.
Indicacions:
Deixem el cotxe a l'aparcament Areu, des d'Areu seguim el GR fins arribar després de més de 700m de desnivell al refugi de la vall Ferrera, seguim el GR fins als plans del Sotllo on fem vivac. L'endemà seguim el GR passant pels estanys del Sotllo i d'Estats, la tartera, i per França ataquem el Cim.
Comentaris:
El cim més alt de Catalunya, té unes vistes esplèndides. Com a inconvenient, una de les aproximacions més llargues del Pirineu.
FOTOS (picasa)
dissabte, 25 / juliol / 2009
Islàndia, pedalejant entre el gel i el foc
Iceland s'anomena així per capritxos del destí, però també es podria anomenar Waterfallland, o Fireland, o Windland, o resumint, natura en estat pur. S'anomeni com s'anomeni el que és clar és que ha estat el més gran dels meus reptes ciclistes, en dies ventosos he vist tirar la tovallola a més d'un d'aquests aventurers amb qui comparteixo el mitjà de transport, però jo, ja sigui per força de voluntat o tossuderia m'he mantingut ferm.
Per aquells que no ho sàpiguen, Islàndia té activitat volcànica perquè es troba a la falla que separa la placa euroasiàtica de l'americana, és a dir, un dia tenia la roda de davant a Europa i la de darrera a Amèrica, geològicament parlant. En uns banys geotermals dels que gaudia cada dia un islandès em va explicar que justament és el gruix del gel el què fa pressió perquè no surti "massa" lava, però que amb el canvi climàtic es temen el pitjor destí per a la seva terra.
Pel que fa als islandesos els caracteritza que molts són rossos, molts intenten recuperar el pes de generacions famèliques anteriors, molts tenen uns vehicles-monstres capaços de creuar qualsevol terreny, molts van d'acampada els caps de setmana per preparar barbacoes i emborratxar-se, i molts sumen totes les qualitats esmentades, a sí! i cap fa ciclisme, per què serà?
Anem al viatge. El divendres 3 de juliol vaig aterrar amb retard a Reykiavik, només en el meu vol ja hi anaven 5 bicicletes! i després de muntar la btt i plantar la tenda (si, tots 20 dies de càmping) vaig a rodar pel port, això es un poble! són les 12 de la nit i veig el famós sol de mitjanit, aquí mai s'apaga el llum?
L'endemà comença l'aventura, m'acomiado dels espanyols que hi havia al càmping (uns aficiona"dillus" a això de la bicicleta) i amb autocar m'allunyo 50 km de la ciutat, a Selfoss, plovent, començo a pedalejar. Veig els glacials a la llunyania i m'hi encamino, els ocells semblen estels que em fan companyia, realment aprenen a volar ja que el seu primer vol... serà transoceànic! Quan para de ploure comença un vent horrible en contra que no s'aturarà fins d'aquí a dos dies. Dormo en un càmping al costat de dues cascades ben maques, per arribar a una d'elles haig de caminar pel riu!
El vent no ha parat, tot el contrari, amb penúries arribo a l'impresionant Skogarfoss, llàstima, no tinc temps pel llarg trekking que surt d'aquí. Segueixo lluitant contra el vent, finalment arribo a Vik, amb les seves roques feréstegues endinsant-se al mar, 8 h per recórrer tan sols 70 km, afortunadament em recupero en els primers banys calents del viatge, que ara ja seran la tònica. Creuo una zona de sorres negres volcàniques i arribo a l'impronunciable Kirkjubaejarklaustur, on camino una ruta d'una hora veient paisatges absolutament diferents als quins tenim aquí, millor ruta relació esforç-paisatge.
Al cinquè dia, després de creuar una espècie de delta format per rius glacials i sorra d'escòria volcànica, arribo a Skaftafell, el parc natural mes gran d'Europa, bona part del qual és gel. Com que amb 80 km no en tinc prou camino un trekking espectacular de 800 m de desnivell que em permet gaudir de vistes privilegiades sobre dues llengües del glacial, un dels seus rius i també una de les cascades més maques del país, Svartifoss, sobre columnes basàltiques. L'endemà tot i el cansament recorro 130 km, creuo el famós llac ple d'icebergs Jokulsarlon on haig de caminar més d'una hora per no sentir el rumroneig dels motors d'unes bèsties amfíbies que utilitzen els turistes "estàndards", finalment i esgotat arribo al primer poble entre fiords, Höfn, on hi trobo els espanyols del primer dia, ells han arribat aquí gràcies als autocars.
Creuant fiord rere fiord durant 120 km trobo el bonic i boirós poble de Djúpivogur, el meu destí més a l'est, on comparteixo una tarda agradable amb d'altres ciclistes, no sóc l'únic! tot i quan des dels cotxes em tiren fotos penso que sóc una espècie única que cal protegir.
Ressegueixo una pista secundària, la 939, on haig de vèncer el meu primer port de 500 m per estalviar-me 100 km, és dur anant carregat com vaig, i quan començo el descens corroboro que m'he equivocat en la planificació del viatge, torno a tenir el vent en contra! Ja fa una setmana que pedalejo més de 8 h diàries i els genolls i la part del cos on l'esquena perd el seu noble nom se'n ressentieixen. Camino 1 h per veure, ara sí, la més maca de les cascades de l'illa i tot seguit la tercera més alta, Hengifoss. Resseguint un enorme llac glacial i creuant el que ells anomenen bosc, quatre arbres, arribo a Egilsstadir, on acampo i decideixo que l'endemà faré trampa per descansar i aniré a la famosa zona volcànica de Mývatn amb autocar.
Amb l'autocar creuo paisatges absolutament tinerfenys, llàstima, la majestuositat d'aquests es mereixia ser admirada des de la bicicleta... però necessito descans. A la tarda em poden els remordiments i rodo 40 km per caminar per les sulfates de Námafjall i les restes de les darreres erupcions a Leirhnjúkur, espectacularment dramàtic i dantesc.
Segueixo descansant, aquesta zona és plena de curiositats, òbviament és un dels punts on xoquen les dues plaques tectòniques. Amb un autocar-monstre resseguim un camí impossible per veure la cascada més cabalosa d'Europa, Dettifoss, jo que he tingut la sort de veure les del Niagara haig de dir "me l'imaginava més gran". A la tarda amb la btt vorejo els 40 km del llac, pujo al gravític volcà de Hverfjall i camino entre les capritxoses construccions lavítiques de Dimmuborgir.
Pluja, fred, brisa àrtica, però toca pedalejar 100 km per arribar a la "gran" ciutat del nord, Akureyri. Quan porto 40 km un cafè-escalfador salva els meus dits de l'amputació, mai 1€ s'havia aprofitat tant. Abans de creuar el darrer port de muntanya del dia un senyal indica: 5ºC, 20 km/h de vent (àrtic) en contra, però el vent i la pluja van a l'alça a mida que pujo. Després de dues hores en una de les millors piscines d'aigua calenta recupero la mobilitat de tot el meu cos. Tot seguit sopar merescut a un dels restaurants amb "solera" de la població, a base de peix, és clar, i conversa en català amb dos ciclistes andorrans a qui retrobaré dos cops més.
Torna a tocar dia tenebrós, creuo tres valls d'origen glacials ben boniques, separades per les corresponents collades de 500 m no tan boniques. Dormo en un llogaret força idíl·lic, i parlo català amb uns gironins, esperanto tremola!
Avui començo la ruta més dura, la 35, pista no asfaltada amb la que haig d'assolir 700 m d'alçada que transcorre primer entre llacs i després entre dos immensos glacials. La pista és terrible, hi ha trams on haig d'alentir el ritme perquè el remolc no surti volant, la recompensa és un bany calent a Hveravellir, aquest cop natural!
Completo la ruta 35, terrible, realment no apta per no iniciats, i només apta per a iniciats patidors! això si, les panoràmiques espectaculars, un glacial a cada costat, desert pedregós arreu i de tant en tant un llac de blaus sorprenents. Finalment surto del desert per arribar a les majestuoses cascades de Gulfoss i a Geyser, on òbviament veig el geyser per excel·lència.
La ruta ja s'acaba, tan sols faig 55 km amb un port de muntanya per arribar a un dels llocs més estimats pels islandesos, Pingvellir, un paratge místic creat al xocar les dues plaques tectòniques. Abans però punxo per primer cop la roda del remolc.
Ràpidament recorro els 50 km que em separen de Reykjavik i després d'acampar, com no, vaig a la swimming pool de rigor on descobreixo, que m'he aprimat 1 kg tot i la dieta hipercalòrica que segueixo! En condicions normals el viatge ja s'hagués acabat, però com que em queden quatre dies decideixo visitar la península on es troba l'aeroport. Avui però recupero el pes perdut als restaurants de la capital, finalment menjo corder després de tots els que he espantat aquests dies!
La península on es troba l'aeroport també té activitat volcànica i llocs per visitar, evito la turistada de la blue lagoon i decideixo gaudir d'un merescut descans amb d'altres ciclistes que com jo són previsors i han arribat a la zona de l'aeroport massa aviat.
Islàndia és un lloc dur per al ciclisme tot i que cada cop hi van més "ciclistes" que no saben ben bé on es fiquen. Queda clar que els seus paisatges espectaculars van de la mà amb unes condicions climàtiques bastant extremes.
Han estat uns 1400 km que recordaré per la seva duresa i la seva bellesa, però abans d'escoltar "i per què tant d'esforç i no en cotxe?" deixeu-me defensar els viatges en bicicleta. Oi què quan s'aconsegueix quelcom agradable després d'haver-se esforçat és més plaent? doncs amb els paisatges aplica el mateix, si costa arribar-hi la recompensa és més gran, us he convençut?
L'arribada càlida, massa, a Barcelona em retorna la circulació de la sang per tot el cos, al cap i a la fi, sóc del Mediterrani, que voleu que us digui.
FOTOS (picasa)
Per aquells que no ho sàpiguen, Islàndia té activitat volcànica perquè es troba a la falla que separa la placa euroasiàtica de l'americana, és a dir, un dia tenia la roda de davant a Europa i la de darrera a Amèrica, geològicament parlant. En uns banys geotermals dels que gaudia cada dia un islandès em va explicar que justament és el gruix del gel el què fa pressió perquè no surti "massa" lava, però que amb el canvi climàtic es temen el pitjor destí per a la seva terra.
Pel que fa als islandesos els caracteritza que molts són rossos, molts intenten recuperar el pes de generacions famèliques anteriors, molts tenen uns vehicles-monstres capaços de creuar qualsevol terreny, molts van d'acampada els caps de setmana per preparar barbacoes i emborratxar-se, i molts sumen totes les qualitats esmentades, a sí! i cap fa ciclisme, per què serà?
Anem al viatge. El divendres 3 de juliol vaig aterrar amb retard a Reykiavik, només en el meu vol ja hi anaven 5 bicicletes! i després de muntar la btt i plantar la tenda (si, tots 20 dies de càmping) vaig a rodar pel port, això es un poble! són les 12 de la nit i veig el famós sol de mitjanit, aquí mai s'apaga el llum?
L'endemà comença l'aventura, m'acomiado dels espanyols que hi havia al càmping (uns aficiona"dillus" a això de la bicicleta) i amb autocar m'allunyo 50 km de la ciutat, a Selfoss, plovent, començo a pedalejar. Veig els glacials a la llunyania i m'hi encamino, els ocells semblen estels que em fan companyia, realment aprenen a volar ja que el seu primer vol... serà transoceànic! Quan para de ploure comença un vent horrible en contra que no s'aturarà fins d'aquí a dos dies. Dormo en un càmping al costat de dues cascades ben maques, per arribar a una d'elles haig de caminar pel riu!
El vent no ha parat, tot el contrari, amb penúries arribo a l'impresionant Skogarfoss, llàstima, no tinc temps pel llarg trekking que surt d'aquí. Segueixo lluitant contra el vent, finalment arribo a Vik, amb les seves roques feréstegues endinsant-se al mar, 8 h per recórrer tan sols 70 km, afortunadament em recupero en els primers banys calents del viatge, que ara ja seran la tònica. Creuo una zona de sorres negres volcàniques i arribo a l'impronunciable Kirkjubaejarklaustur, on camino una ruta d'una hora veient paisatges absolutament diferents als quins tenim aquí, millor ruta relació esforç-paisatge.
Al cinquè dia, després de creuar una espècie de delta format per rius glacials i sorra d'escòria volcànica, arribo a Skaftafell, el parc natural mes gran d'Europa, bona part del qual és gel. Com que amb 80 km no en tinc prou camino un trekking espectacular de 800 m de desnivell que em permet gaudir de vistes privilegiades sobre dues llengües del glacial, un dels seus rius i també una de les cascades més maques del país, Svartifoss, sobre columnes basàltiques. L'endemà tot i el cansament recorro 130 km, creuo el famós llac ple d'icebergs Jokulsarlon on haig de caminar més d'una hora per no sentir el rumroneig dels motors d'unes bèsties amfíbies que utilitzen els turistes "estàndards", finalment i esgotat arribo al primer poble entre fiords, Höfn, on hi trobo els espanyols del primer dia, ells han arribat aquí gràcies als autocars.
Creuant fiord rere fiord durant 120 km trobo el bonic i boirós poble de Djúpivogur, el meu destí més a l'est, on comparteixo una tarda agradable amb d'altres ciclistes, no sóc l'únic! tot i quan des dels cotxes em tiren fotos penso que sóc una espècie única que cal protegir.
Ressegueixo una pista secundària, la 939, on haig de vèncer el meu primer port de 500 m per estalviar-me 100 km, és dur anant carregat com vaig, i quan començo el descens corroboro que m'he equivocat en la planificació del viatge, torno a tenir el vent en contra! Ja fa una setmana que pedalejo més de 8 h diàries i els genolls i la part del cos on l'esquena perd el seu noble nom se'n ressentieixen. Camino 1 h per veure, ara sí, la més maca de les cascades de l'illa i tot seguit la tercera més alta, Hengifoss. Resseguint un enorme llac glacial i creuant el que ells anomenen bosc, quatre arbres, arribo a Egilsstadir, on acampo i decideixo que l'endemà faré trampa per descansar i aniré a la famosa zona volcànica de Mývatn amb autocar.
Amb l'autocar creuo paisatges absolutament tinerfenys, llàstima, la majestuositat d'aquests es mereixia ser admirada des de la bicicleta... però necessito descans. A la tarda em poden els remordiments i rodo 40 km per caminar per les sulfates de Námafjall i les restes de les darreres erupcions a Leirhnjúkur, espectacularment dramàtic i dantesc.
Segueixo descansant, aquesta zona és plena de curiositats, òbviament és un dels punts on xoquen les dues plaques tectòniques. Amb un autocar-monstre resseguim un camí impossible per veure la cascada més cabalosa d'Europa, Dettifoss, jo que he tingut la sort de veure les del Niagara haig de dir "me l'imaginava més gran". A la tarda amb la btt vorejo els 40 km del llac, pujo al gravític volcà de Hverfjall i camino entre les capritxoses construccions lavítiques de Dimmuborgir.
Pluja, fred, brisa àrtica, però toca pedalejar 100 km per arribar a la "gran" ciutat del nord, Akureyri. Quan porto 40 km un cafè-escalfador salva els meus dits de l'amputació, mai 1€ s'havia aprofitat tant. Abans de creuar el darrer port de muntanya del dia un senyal indica: 5ºC, 20 km/h de vent (àrtic) en contra, però el vent i la pluja van a l'alça a mida que pujo. Després de dues hores en una de les millors piscines d'aigua calenta recupero la mobilitat de tot el meu cos. Tot seguit sopar merescut a un dels restaurants amb "solera" de la població, a base de peix, és clar, i conversa en català amb dos ciclistes andorrans a qui retrobaré dos cops més.
Torna a tocar dia tenebrós, creuo tres valls d'origen glacials ben boniques, separades per les corresponents collades de 500 m no tan boniques. Dormo en un llogaret força idíl·lic, i parlo català amb uns gironins, esperanto tremola!
Avui començo la ruta més dura, la 35, pista no asfaltada amb la que haig d'assolir 700 m d'alçada que transcorre primer entre llacs i després entre dos immensos glacials. La pista és terrible, hi ha trams on haig d'alentir el ritme perquè el remolc no surti volant, la recompensa és un bany calent a Hveravellir, aquest cop natural!
Completo la ruta 35, terrible, realment no apta per no iniciats, i només apta per a iniciats patidors! això si, les panoràmiques espectaculars, un glacial a cada costat, desert pedregós arreu i de tant en tant un llac de blaus sorprenents. Finalment surto del desert per arribar a les majestuoses cascades de Gulfoss i a Geyser, on òbviament veig el geyser per excel·lència.
La ruta ja s'acaba, tan sols faig 55 km amb un port de muntanya per arribar a un dels llocs més estimats pels islandesos, Pingvellir, un paratge místic creat al xocar les dues plaques tectòniques. Abans però punxo per primer cop la roda del remolc.
Ràpidament recorro els 50 km que em separen de Reykjavik i després d'acampar, com no, vaig a la swimming pool de rigor on descobreixo, que m'he aprimat 1 kg tot i la dieta hipercalòrica que segueixo! En condicions normals el viatge ja s'hagués acabat, però com que em queden quatre dies decideixo visitar la península on es troba l'aeroport. Avui però recupero el pes perdut als restaurants de la capital, finalment menjo corder després de tots els que he espantat aquests dies!
La península on es troba l'aeroport també té activitat volcànica i llocs per visitar, evito la turistada de la blue lagoon i decideixo gaudir d'un merescut descans amb d'altres ciclistes que com jo són previsors i han arribat a la zona de l'aeroport massa aviat.
Islàndia és un lloc dur per al ciclisme tot i que cada cop hi van més "ciclistes" que no saben ben bé on es fiquen. Queda clar que els seus paisatges espectaculars van de la mà amb unes condicions climàtiques bastant extremes.
Han estat uns 1400 km que recordaré per la seva duresa i la seva bellesa, però abans d'escoltar "i per què tant d'esforç i no en cotxe?" deixeu-me defensar els viatges en bicicleta. Oi què quan s'aconsegueix quelcom agradable després d'haver-se esforçat és més plaent? doncs amb els paisatges aplica el mateix, si costa arribar-hi la recompensa és més gran, us he convençut?
L'arribada càlida, massa, a Barcelona em retorna la circulació de la sang per tot el cos, al cap i a la fi, sóc del Mediterrani, que voleu que us digui.
FOTOS (picasa)
dissabte, 27 / juny / 2009
L'Olla de Núria
Informació:
Mapa cartogràfic.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=149064
Indicacions:
Deixem el cotxe a l'aparcament al final de la pista de Fontalba. Des d'aquí s'inicia l'acensió al Puigmal (2.910 m.) i es comença a carenar Pic Petit del Segre (2.810 m.), Pic del Segre (2.848 m.), Pic del coll de Finestrelles, Pic de Finestrelles, Pic d'Eina, Pic de Noufonts, (coll de Noufonts - vivac), Pic de la Fosa del Gegant, Puig de Fontnegra, Cim de la Coma del Clot, Torreneules, Núria, Fontalba.
Comentaris:
Una de les zones pirinenques més emblemàtiques de Catalunya, les vistes són precioses, s'arriba a veure Montserrat, el Montseny, el Cadí, ... No té cap complicació tècnica però és llarga.
Es pot realitzar amb transport públic si es comença al Santuari.
FOTOS (picasa)
Mapa cartogràfic.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=149064
Indicacions:
Deixem el cotxe a l'aparcament al final de la pista de Fontalba. Des d'aquí s'inicia l'acensió al Puigmal (2.910 m.) i es comença a carenar Pic Petit del Segre (2.810 m.), Pic del Segre (2.848 m.), Pic del coll de Finestrelles, Pic de Finestrelles, Pic d'Eina, Pic de Noufonts, (coll de Noufonts - vivac), Pic de la Fosa del Gegant, Puig de Fontnegra, Cim de la Coma del Clot, Torreneules, Núria, Fontalba.
Comentaris:
Una de les zones pirinenques més emblemàtiques de Catalunya, les vistes són precioses, s'arriba a veure Montserrat, el Montseny, el Cadí, ... No té cap complicació tècnica però és llarga.
Es pot realitzar amb transport públic si es comença al Santuari.
FOTOS (picasa)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
