Camps de treball amb el Casal

Altre cop de campaments amb el Casal Dels Infants, en aquesta ocasió ha tocat camps de treball amb els joves del Casal de Badalona. Com sempre un recull de sensacions i experiències, unes bones i altres millorables, que val la pena anar vivint. Moments com els viscuts els darrers set dies ens fan a tots una mica millors, una mica més conscients de les realitats del nostre país, una mica més inclusius, una mica més rics en coneixements i aptituds, una mica més sabedors dels costums dels altres i dels problemes que els hi toca patir.

És bo sortir de la rutina, sortir de l'àrea de confort per afrontar els nostres prejudicis i per a fer arribar debats i coneixements a gent a qui pel seu context social els hi costa rebre'ls.

Sense cap mena de dubte tots els voluntaris ens sentim feliços aportant aquest granet de sorra a la tasca titànica que porta a terme el Casal (com tantes altres entitats que treballen per la inclusió social i per oferir oportunitats).

Aquest cop hem anat a Cambrils, amb la caloreta, això sí, a un petit espai on gràcies a la vegetació ens donava estones refrescants de descans. Hem dividit els joves en quatre projectes: obres, voluntaris en un casal d'estiu, voluntaris en un banc d'aliments, i intendència més suport a un centre obert. A mi m'ha tocat el darrer grup, per tant, entre altres, he col·laborat a què els campaments fossin bastant vegetarians. Pel que fa al centre obert hem tingut l'oportunitat de conviure amb nens i nenes que poden no tenir necessitats bàsiques cobertes, una experiència molt interessant que ha permès als joves de Badalona posar-se a la pell de l'altre, i adonar-se de coses com que no es pot rebutjar menjar perquè no m'agrada, vull aquella marca de beguda, o que si no es presta atenció en una activitat tot el grup es veu afectat.

Hem tingut l'oportunitat de caminar pel camí de Ronda per l'Ametlla de Mar i aprofitar la platja de Cambrils, paratges i tipologies de lleure que val la pena donar a conèixer.

Com sempre també es treballa el comportament, la coherència, la convivència, les aptituds comunicatives, l'auto-crítica de les situacions, els debats, i tantes altres coses.

Però sobretot hem vist l'agraïment de tota aquella gent a qui hem aconseguit ajudar, rebent aquella mirada que t'omple. I també hem rebut com agraïment una classe de zumba i un sopar multi-ètnic, una petita festa d'allò més agradable que va servir per acomiadar els camps.

Ja sabeu el que penso, seria bo que tothom en algun moment de la seva vida pogués ajudar a grups de gent que en el seu dia a dia li queden allunyats per a despertar més sensibilitats. Però també per analitzar els projectes que es porten a terme i entendre'ls, entenent així una mica més del món que ens rodeja i que de vegades pensem que és molt llunyà però el tenim a tocar.