dijous, 1 de febrer del 2007

París sempre serà París

Després de cinc dies aventurers torno a tocar de peus a terra (mai millor dit), i atenció al que diré perquè no ho penso repetir i ho negaré davant de qualsevol advocat, haig de reconèixer que París és la ciutat més "harmoniosa/maca" que existeix (supera Bcn, quin mal!), però els francesos al llarg dels segles han sabut on ficar cada pedra destinada a construir la ciutat.

Tot va començar a Amsterdam, suposo q vam tenir sort amb el temps (ja se sap, el canvi climàtic), però tot i així jo sóc mediterrani, que voleu que us digui... la ciutat? Boniqueta, els canals? Humits, les putes? Xocant al començament i sense més després, els coffe shops? Turistada que s'ha de fer, les flors? Curiós el mercat flotant, no és d'estranyar q les apreciïn tant perquè és l'única taca de color sota la foscor dels núvols, el més recomanable? Els eecafe (equivalent als nostres cafès de tota la vida on fan dinarets arreglats i casolans), a sí! Museu Van Gogh? Molt bé, sort q es va suïcidar perquè hi ha quadres per donar i per vendre, però evidentment val la pena.

Dilluns bcn i dimarts tornem a l'avió –viatges ingenico s'enrotllen, cada vegada q pujo a l'avió per "feina" em ve al cap la cançó de l'orquestra mondragón-.
Matí passejant pel cuartier 1 i 2, a la tarda "reunió", enllestim rapidet i hotel... estava cansat i vaig estar a punt de no sortir, però... vaig sortir a sopar i la vaig clavar, vaig descobrir el mesón David de París (preneu nota "chartier" 7, Boulevard du Montmatre, ja m'ho agraireu convidant-me a sopar) local parisenc de començaments de segle, cambrers com els d'abans, menjar copiós i barat (sopa, carn a la brasa, postres, ½ ampolla de vi = 17€), que més es pot demanar! Per una altra cosa al Moulin Rouge.
Estava tan content amb la panxa plena q vaig dedicar-me a pujar a autobusos per a veure la ciutat de nit (ingenico paga la paris-visite).

Dimarts matí reunió maratoniana, després del dinar només em quedaven 3 horetes per fer turisme. Tocava el museu Orsay (última GRAN atracció que em faltava). Me n'hi vaig amb autobús per barris on encara no havia passat, punyeta! Tot està ben parit! El museu/antiga estació... ara entenc perquè tots m'havíeu dit que era millor que el Louvre, cooooollons!!!!!Els impressionistes impressionen de veritat (perdó per la broma fàcil), la maqueta de l'edifici de l'òpera reqtespectacular, Rodin és Rodin, i la porta de l'infern sembla q t'hagi d'absorbir i dur-t'hi.

Només passejant per la vora del Sena anant a buscar el RER es passen per tantes galeries amb obres valuoses que moltes ciutats del món en tots els seus museus no deuen tenir ni una quarta part d'allò. Abans d'agafar el RER la notre dame il·luminada, el canal reflectint la llum dels palaus...

No he vist totes les ciutats del món però cap es pot dissenyar millor que aquesta... això sí, visca les rambles! visca la platja! visca el solet! I visca Catalunya! Per cert, nosaltres tenim millors restaurants ;) i millor modernisme.