Circular per Broate i Sellente

Informació:

Una circular per les valls de la zona amb les muntanyes més altes de Catalunya. S'accedeix des de Tavascan, i la pista final per arribar a la presa de Montalto està en bon estat però millor no anar-hi amb un cotxe baix.

Indicacions:

Comencem la ruta des de la presa de Montalto, resseguint el curs del riu pel pla de Boavi. Anem guanyant desnivell, tindrem vistes sobre la cascada de Broate. La ruta no té pèrdua i està senyalitzada. Arribem al refugi lliure de Broate. Si queden ganes es poden deixar les motxil·les i pujar al pic de Broate, per exemple, de 2710m. El dia següent es pot retrocedir fins al riu de Sellente tot remuntant-lo fins el coll (marques de GR). Per baixar altre cop cap a la presa de Montalto ho farem pel canal de Becero (atenció, en aquesta baixada convé no perdre mai les fites que indiquen el camí!).

Comentaris:

Si el dia acompanya les vistes des de la carena són impressionants: cap el nord el Montsec i part del Pirineu, cap el sud el pantà de Sant Llorenç de Montgai i tota la plana de Ponent.

FOTOS (picasa) - Circular per Broate i Sellente

Ciurcular al Port del Comte (en raquetes)

Informació:

Ruta circular d'uns 450m de desnivell. Força senzilla, ruta marcada, amb molt poc risc d'allaus. Si el dia acompanya les vistes són impressionants, especialment des del Pedró dels Quatre Batlles.  

Un bon mapa de la ruta.

Indicacions:

Es deixa el cotxe a l'aparcament d'Estivella, punt d'inici de l'excursió. Es comença a pujar per la pista en direcció nord deixant un petit estany artificial a la dreta. Poc després deixem la pista i ens dirigem a l'esquerra, és a dir, a l'oest en direcció al portell del Llop. Anirem a buscar la carena de la Serra del Port del Compte, on de forma ràpida podrem fer els cims: la Gespeguera, el Pedró dels quatre Batlles (2378m), la Tossa Pelada, i el Tossal d'Estivella.
A partir d'aquí baixem per la pista en direcció nord-est amb indicacions de raquetes. Aquesta pista, després d'unes primers corves ens ha de dur a l'aparcament d'Estivella.

Comentaris:

Si el dia acompanya les vistes des de la carena són impressionants: Cims del Pirineu, del Cadí Moixeró (amb el Pedraforca), Montserrat, la Mola, la plana de Lleida, el Montseny, el Pla de Busa, Collserola, ...

 

FOTOS (picasa) - Port del Comte

GR-11 i Puigpedrós

Informació:

Des de Puigcerdà (on hi arribem en tren) es pot anar fins el refugi de Malniu. L'endemà es pot fer la circular per a pujar al Puigpedrós. Primer se segueix el gr, i quan s'arriba al refugi de Folch i Girona es puja cap a la Portella de Meranges des d'on es careneja fins el cim. Després es pot baixar passant pel Pic de les Molleres.

FOTOS (picasa) - Puigcerdà - Puigpedrós

Montardo des de Cavallers - Aigüestortes (hivernal)

Informació:
És la mateixa ruta d'aquesta entrada però amb neu.

FOTOS (picasa) - Montardo des de Cavallers

Besiberri Sud (3024m) per la Vall de Llubriqueto

Informació:

Ruta no circular d'uns 1500m de desnivell que ens durà des del pont davant la caseta d'informació del parc d'Aigüestortes fins el cim del Besiberi Sud per la via més fàcil però també la més llarga.  

Mostra Besiberri Sud per la Vall de Llubriqueto en un mapa més gran

Indicacions:

Fins als estanys coincideix amb l'itinerari número 7 del parc d'Aigüestortes de la zona de Vall de Boí i Val d'Aran. Aquesta part de l'itinerari ens porta fins els estanys Gémena.
A partir d'aquí només cal seguir les fites que ens porten, a través d'una ràpida ascensió, fins el coll d'Abellers que és el punt des d'on s'ataca el Besiberri Sud.

Comentaris:

Per aquest itinerari no cal casc, tot i així es creuarà molta zona de roques granítiques i tartera on cal prestar atenció. La ruta és preciosa i s'hi pot observar els canvis de vegetació en funció de l'alçada. Un cop al cim es gaudeixen de molt bones vistes sobre el Parc i bona part del Pirineu.

FOTOS (picasa) - Besiberri Sud

Circular al Vignemale

Informació:

Ruta circular amb un gran desnivell (uns 3000 m positius i els corresponents negatius) on es corona el magnífic cim del Vignemale (3298 m). En cas de bon temps es poden fer d'altres 3000 m. La ruta proposada corona creuant el glacial.

Utilitzar cartografia de muntanya.

Indicacions:

(època de l'any: estiu) La nostra opció consisteix en passar la primera nit acampats al càmping de San Nicolàs de Bujaruelo. La ruta transcorre la vall del riu Ara fins arribar al circ que la tanca, on es troba el Puerto de los Mulos, que dóna accés a la vall de Gaube (abans es creua la "cabaña de Labaza" i la "cabaña de Cerbillonar", i es contempla la famosa marmolera i s'intueix el pas de Mocowa).
Des del Puerto de los Mulos es baixa al refugi Oulettes de Gaube (des d'on es gaudeix de a magnífica vista de la cara nord del Vignemale), i es comença a pujar per canviar de vall pel coll d'Ossue, deixant el petit Vignemale a la dreta, a només uns 300 m de desnivell. Finalment s'arriba al refugi de Baysellance on es fa nit. Des d'aquí es gaudeix d'unes vistes increïbles sobre les muntanyes d'Ordesa.

L'endemà es va a buscar la traça que permet creuar el glacial (un dels més grans que queda al Pirineu) sense massa perill (surt de l'esquerra de la llengua). Un cop al peu del Vignemale cal treure's els grampons per a fer una grimpada que condueix al cim.

S'abandona el glacial pel mateix punt i comença un descens molt llarg per la preciosa vall de d'Ossue que se segueix fins la paret de la presa. Aquí cal desviar-se cap a la vall de la Canau i pujar fins el coll de la Bernatuara, on es torna a disposar de vistes increïbles. Un descens molt ràpid de 1000 m condueix altre cop al càmping de Bujaruelo.

Comentaris:

Ruta molt maca amb vistes privilegiades si el temps acompanya. És força dura degut al desnivell i al pes que cal carregar si es vol fer cim, ja que cal dur el material necessari per a creuar el glacial.

Veure video a Google Earth d'aquesta ruta

FOTOS (picasa) - Circular al Vignemale

Circular al Montsent de Pallars

Informació:

Ruta circular amb un desnivell d'uns 1200m on es coronen dos cims, primer el Montorroio (2861) i després el Montsent de Pallars (2883). Cal anar en compte a la baixada per escollir el tàlveg escaient.

Mapa de la zona.

Indicacions:

Es deixa el cotxe al panta de Sallente, des de la mateixa pressa surt un corriol en direcció oest que serpenteja en pujada fins enllaçar amb la Via Verda de la Vall Fosca. Cal resseguir-la fins l'estany Gento (ens fixem amb la font que baixa de la Coma Plana ja que és el punt per on baixarem).
Un cop a l'estany Gento cal desviar-se cap a l'Oest (hi ha una construcció antiga derruida i restes del carrilet) per buscar el collet que dóna accés a la Coma de l'Espós. Si en algun moment es perd el camí aquest no té pèrdua, ja que la Collada de la Coma de l'Espós es divisa tota l'estona, és cap a on cal anar.
Un cop a la Collada se segueixen les fites i es va caminant per la carena, coronant-se el Montorroio i el Montsent de Pallars.
Al baixar d'aquest cal anar alerta per no desviar-se, el camí està indicat amb fites. Des del cim del Montsent es pot recular fins la collada de Coma Plana, començar el descens, i abans de baixar als 2500m cal desviar-se a la dreta, seguint les fites, per accedir a la Coma Plana, on un caminet descendeix ràpidament resseguint el riu. Es fa cap altre cop a la font.

Comentaris:

Ruta molt maca amb vistes privilegiades ja que des d'aquests dos cims es pot divisar els cims més alts d'Aigüestortes, de la Vall Ferrera, del massís de l'Aneto, i no té cap cim que impideixi la vista cap el sud.

Veure video a Google Earth d'aquesta ruta

FOTOS (picasa) - Montsent de Pallars

Circular a la Punta Alta de Comalesbienes (3015m)

Informació:

Ruta circular amb força desnivell (uns 1400m) on especialment el primer tram de baixada requereix molta atenció ja que hi ha una zona de rocs que es mouen.

Mapa de la zona.

Indicacions:

Es deixa el cotxe en un dels aparcaments de la presa del pantà de Cavallers. La ruta s'inicia abans d'arribar a la presa, per una pista que acabem deixant per un corriol, que puja ràpidament pel Barranc de Comalesbiens. Un cop al segon Estany de Comalesbienes cal decidir si s'ataca directament la Punta Alta o si es puja el Pic de Comalesbienes i després es careneja fins a la Punta Alta. Nosaltres escollim la segona opció, hi ha millors vistes i no implica més dificultat ni afegeix massa desnivell.
La baixada es fa per la vessant nord-est, cal seguir les fites. És una baixada força dura fins arribar a l'Estany de la Roca, molt ràpida i amb rocs que es mouen.
Poc després de l'Estany de la Roca el curriol enllaça amb la travessa de Carros de Foc, passa pel Ventosa i Calvell i baixa fins el pantà de Cavallers.

Comentaris:

Ruta molt maca amb vistes privilegiades (massís de l'Aneto, Aigüestortes, ...). Té molt desnivell i hi ha zones on cal extremar la precaució.

Veure video a Google Earth d'aquesta ruta

FOTOS (picasa) - Punta Alta

Puig Peric des de les Bulloses

Informació:
Ruta amb poc més de 800 metres de desnivell per assolir el cim del Puig Peric (2810m).
Cal dur mapa cartogràfic.
L'inici de la ruta és des de la presa de les Bulloses.

Indicacions:
La ruta inicialment ressegueix el GR-10, però cal estar atent per a deixar-lo ja que aquest transcorre per la vall que porta a la Portella de la Grava.

Comentaris:
Ruta senzilla, això sí, cal tenir en compte que si no es vol anar equipat per la neu cal anar-hi molt avançada la primavera degut a l'alçada que s'assoleix.

FOTOS (picasa)

Transpirinaica, bellesa i duresa en estat pur

Pels qui no ho sapigueu la transpirinaica és la travessa que creua els Pirineus des del Cap de Creus fins a Irún. Jo no disposo de prou vacances per a recórrer-la tota, per tant decideixo desviar-me per la variant de la Sierra de Guara i escapar-me via Hosca, total: 11 jornades, ja està dit!

La travessa es podria descriure amb substantius: arbres, muntanyes, valls, rius, corriols, colls, obagues, miradors, senglars, cérvols, isards, esquirols, insectes, picades, esglésies, ermites, pobles, art, alba, posta, calor, fred, descensos, rampes, camins, distàncies, músculs, ... o bé amb adjectius: vells, altes, profundes, erosionadors, regalimadors, llunyans, refrescants, privilegiats, espantadissos, ràpids, fugissers, curiosos, emprenyadors, molestes, resistents, solitàries, encantats, romànic, rogenca, fotogràfica, intensa, matiner, vertiginosos, dures, pedregosos, llargues, adolorits, ...

però la millor manera de descriure-la és dient que és un conjunt de sensacions amb la natura de companya que et fan sentir viu, no com la rutina quotidiana...

21/08/2010 (1140+, 800-, 68.60km) Toca matinar per agafar un tren a les 6 i poc, un d'aquests prou incòmodes on després de restar-hi assegut quasi tres hores tens el cul i l'esquena d'allò més adolorits. A Llançà comença la ruta, massa tard i amb massa calor. Creuo dòlmens, menhirs, esglésies romàniques i, com no, muntanyes, moltes muntanyes. Durant la travessa la calor, les meves cames i el meu cul fan un pacte, de tant en tant empenyo la btt per a completar pujades massa fortes per al meu estat de deshidratació. Finalment arribo a un càmping al bonic poble de Sant Llorenç de la Muga (amb piscina massa freda, com a tots els pobles del Pirineu!).

22/08/2010 (1710+, 1000-, 65km) Després de descansar moltes hores surto de matinada per a intentar patir menys la calor, il·lús! La segona muntanya del dia em passa factura. Abans he rodat un descens sensacional pel riu Sant Aniol, només per aquestes vistes ja val la pena el viatge. Sort que em refaig amb un menú abundós i correcte a Sant Pau de Segúries. Descanso a un càmping massa familiar a Camprodon (quina utilitat tenen els nens?).

23/08/2010 (1100+, 920-, 34.65km) Matinada fresca que em permet afrontar el coll del Verdet sense una calor excessiva, escullo la variant “fàcil” de l'etapa: el meu cos encara s'està adaptant, he passat de vuit hores assegut a l'oficina a vuit hores pedalant. Les vistes increïbles, primer la vall del Ter, després la del Fresser. A dreta i esquerro deixo muntanyes conegudes: Taga, Balandrau, Puigmal, ... i les baixades comencen a ser descensos on cal prendre precaucions. Avui arribo d'hora a l'alberg de Planoles (per fi!) on un grup de criatures cridaneres representa que aprenen anglès (quina utilitat tenen els nens?).

24/08/2010 (1700+, 2050-, 55km) Primera etapa dura on no pateixo. Creuo dos colls de més de 2000m des d'on es gaudeixen de vistes privilegiades de la Cerdanya i el Cadí, llàstima que part del recorregut consisteix en creuar l'estació de la Molina, desgracia l'entorn. Finalment a Bagà, poble medieval de la llegenda del compte Arnau, hi dino molt bé plats de la comarca. Descobreixo la utilitat de les criatures: banyar-se a les piscines d'aigua congelada dels Pirineus on jo no m'hi puc banyar (com enyoro els banys calents d'Islàndia!).

25/08/2010 (1670+, 1850-, 68.10km) Toca creuar el Cadí amb l'omnipresent Pedraforca. L'onada de calor no afluixa però ja m'hi he acostumat. Al final de l'etapa trobo un noi que després de dinar segueix, va de dues etapes en dues, per a què després digueu que jo estic fort!

26/08/2010 (1250+, 1040-, 55.15km) Calor. Un home en un grup de cases perdudes de la mà de Déu intenta fer-se el graciós i enlloc d'indicar-me la ruta haig de treure el mapa i pencar-m'ho: el món cada cop és més estúpid... vivim massa bé. Acabo a Llavorsí, on estiuejava de jove :-)

27/08/2010 (1500+, 1010-, 58.80km) Impressionant, aquesta paraula descriu per si sola les sensacions viscudes pedalejant per sobre dels 2000m al voltant del Montsent de Pallars, mirador privilegiat de molts dels cims de la Vall Ferrera (pels incultes, la Pica està aquí!) i d'Aigüestortes. És el dia que trobo més ciclistes ja que coincideix amb una etapa de Pedals de Foc. Al vespre, a la Vall Fosca (que aviat s'hi pon el sol!) em venen a visitar des de la Pobla :-) i sopo ben acompanyat.

28/08/2010 (1300+, 840-, 53,30km) Sembla que la ruta ja només transcorri per llocs on l'horitzó muntanyenc no s'acaba mai. Quan arribo a Pont de Suert, última etapa catalana, intento reparar un radi que tinc trencat des de fa 3 etapes (la roda sembla un ou!), què complicat! Tinc la sensació que arreu als forasters en volen prendre el pèl amb el preu de les coses.

29/08/2010 (2050+, 2190-, 88,50km) Dia molt llarg perquè enlloc de recórrer una etapa en pedalo una i mitja. Des de què surto de Pont de Suert fins que arribo a Escalona passen 14 hores. La immensitat dels paisatges, al fons els cims d'Ordesa, compensa la duresa, no us perdeu aquestes fotografies tot i que no li fan justícia. A l'últim descens vertiginós dos joves “oscenses” es diverteixen amb el tot terreny i el deixen creuat sobre dues rodes: el món era millor quan la gent que s'avorria es dedicava a construir ermites a llocs inversemblants.

30/08/2010 (1700+, 1370-, 67.85km) Dur, molt dur, massa kilòmetres no ciclables, i arrossegar o espitjar la btt carregada amb les alforges es fa molt dur. Creuo la Sierra de Guara, curiosa sense més, suposo que els amants del barranquisme no opinen igual. Salva el dia el sopar al recòndit poble de Nocito, una amanida on tots els ingredients desprenen gust (no calen les “pijades” dels restaurants de ciutat!), un xai rostit en abundància que es fon al paladar, i una perola deliciosa de cuajada, quasi em poso a plorar de plaer.

31/08/2010 (700+, 1000-, 46km) Si em dono pressa podré dormir a Barcelona. Matino i recorro, no sense problemes, els kms que em separen d'Hosca, em sobren 30 minuts i comença la penitència de pujar a tres trens (Hosca, Tardienta, Lleida) per arribar a casa.

No sempre cal anar lluny per trobar o retrobar-se amb espais encisadors, de fet, per a valorar les meravelles d'altres llocs primer cal conèixer les properes. Com sempre, i mai canviaré d'opinió, quan un paisatge s'assoleix com un repte contra la natura es valora molt més, per què sinó em vaig parar a tirar fotos des de la collada de Toses?

Si esteu en forma: us la recomano, sinó: recorreu-la a trocets, us encantarà! Jo m'he quedat amb les ganes d'arribar a Irún.

FOTOS (picasa)

Pic de Peguera des d'Espot

Informació:
Mapa cartogràfic Sant Maurici.

Indicacions:
Deixem el cotxe a l'aparcament del poble d'Espot, i des del mateix poble surt una variant del GR (gr 11-20) que va directament al refugi de Josep Maria Blanc (uns 1000m de desnivell). Des del refugi fins al cim encara manquen uns 600m de desnivell, cal prestar atenció quan s'arriba a l'estany de la Llastra ja que s'ha de deixar el camí més ben marcat per enllaçar amb el quin puja al coll de Monestero.

Comentaris:
Cim amb unes vistes precioses del parc i els seus estanys, això sí, als últims 50m cal grimpar. El refugi, per ubicació, és dels més bucòlics de Catalunya.

FOTOS (picasa)

Carlit

Informació:
Mapa cartogràfic.

Indicacions:
Deixem el cotxe a l'aparcament del refugi de les Bulloses, cal tenir present que a l'estiu només s'hi pot entrar abans de les 7 del matí, més tard cal utilitzar els autocars gratuits. El recorregut no té pèrdua i està marcat amb taques grogues, al baixar es pot tornar parcialment per un altre camí per a no repetir el camí de pujada i passejar entre diversos llacs.

Comentaris:
És el cim més alt de la "Cerdanya" tot i estar a la part francesa.Si es disposa de temps a l'acabar una molt bona opció és relaxar-se als banys termals (termes romanes).

FOTOS (picasa)

Vall Ferrera - La Pica d'Estats

Informació:
Mapa cartogràfic.

Indicacions:
Deixem el cotxe a l'aparcament Areu, des d'Areu seguim el GR fins arribar després de més de 700m de desnivell al refugi de la vall Ferrera, seguim el GR fins als plans del Sotllo on fem vivac. L'endemà seguim el GR passant pels estanys del Sotllo i d'Estats, la tartera, i per França ataquem el Cim.

Comentaris:
El cim més alt de Catalunya, té unes vistes esplèndides. Com a inconvenient, una de les aproximacions més llargues del Pirineu.

FOTOS (picasa)

Canigó

Informació:
Mapa cartogràfic.

Indicacions:
Deixem el cotxe al poble de Castell on hem d'agafar un taxi (els taxis són de ___) que per pista ens durà fins el refugi de Mirialles (ens estalvia uns 800m de desnivell però cal assegurar-se de disponibilitat i preus abans d'anar-hi). Al refugi podem deixar-hi tot el que no volem carregar i comencem a pujar sense entretenir-nos, cal salvar 1200m de desnivell, el camí és senzill i està molt ben senyalitzat amb marques grogues. Al cim s'hi accedeix per la famosa xemeneia, no és complicat si es va per la ruta indicada amb marques grogues, tot i que una persona amb vertigen probablement no serà capaç de fer-ho. Després tornem al refugi, a bon ritme es poden necessitar unes 7 hores sense descansos.
L'endemà és recomanable repetir el camí fins al desviament del coll ___, des d'aquí anem a buscar el corriol que per dins de bosc i en una baixada rapídissima (alerta si patiu dels genolls) ens durà fins l'abadia de Sant Martí del Canigó, des d'aquí arribar al poble de Castell on tenim el cotxe és un passeig.

Comentaris:
Un dels cims pirinencs amb més desnivell ja que es pot començar a pujar des de molt abaix. Les vistes des del cim són precioses, la xemeneia requereix un mínim de tècnica per a grimpar (bàsicament prestar atenció). Si s'escull la tardor (ho recomano) els colors dels boscos (especialment els de la baixada a Santa Maria del Canigó) són increïbles.
Finalment, com no, dir que és un dels punts emblemàtics de Catalunya tot i trobar-se a França.

FOTOS (picasa)

Homenatge al viatge proper

Després de mesos atabalats a una feina ingrata i amb la negociació d’un ERE pel mig aconsegueixo el meu acomiadament amb una merescudíssima indemnització. S’ha acabat el malson, però per culpa d’aquesta p... empresa no m’he pogut organitzar unes vacances com Déu mana, cap problema! Tinc btt i molts llocs propers pendents per veure!

Compro uns quants mapes, busco unes quantes ressenyes, i a pedalejar per Catalunya que hi falta gent... amb tren vaig fins Aiguafreda per a escapar-me de l’àrea metropolitana (jo l’anomenaria l’àrea metroasfaltada).

Pedalejo les primeres pujades pel Montseny gaudint de vistes sobre els cingles que deixo enrera, el Turó de l’Home, un dolmen, Sant Martí de Brull... A Seva esmorzo el primer entrepà d’embotit de qualitat en un bar ple de records del Crivi... i acabo el dia visitant la senyorial Vic després d’haver passat per llocs ben macos com el castell de Taradell, modesta fortificació en una ubicació privilegiada i sorprenent.

Surto de Vic amb la pantxa plena de bull i vaig visitant taques romàniques i arbres monumentals que em condueixen al pantà de Sau, només hi veig la punteta (del campanar!) i pujo per una pista preciosa enmig de bosc per arribar a l’altíssim salt de Sallent. Uns immensos cingles custodien aquesta part de la ruta que em condueix al pintoresc poble de Rupit, d’aquí cap a Cantonigròs i la seva Foradada amb el salt d’aigua (refrescant!), on em volen cobrar massa per a dormir-hi... i per tant me’n vaig a Sta Ma del Corcó (on internet és gratuït!).

L’endemà, després que unes ortigues malmetin les meves cames segueixo l’increïble (i no sempre ciclable) riu Ges amb les extravagants formes dels degollats i el bonic salt de Vidrà. Arribo d’hora a l’hostal, no n’hi ha prou! Descarrego les alforges i pujo el Puigsacalm amb btt, 700m de desnivell, pujada quasi completa per asfalt i baixada per pista, un plaer pels beteteros (per cert, vistes meravelloses).

Després d’aquesta nit a Vidrà toca carretera, esmorzo a St Quirze de Besora amb la Susanna a un cafè que ella coneix, boníssim! I m’explica les seves vivències com a voluntària a la República Dominicana (empetiteix les meves experiències). Segueixo la verdíssima carretera que em condueix a Berga, la Baells està plena! (els barcelonins ens podrem dutxar! de moment...). Dormo tres nits a Berga, aparco la btt per a fer-hi rutes caminant, entre d’altres visito l’amagat i espectacular pont del Cabradís (60m de túnel que el riu Aigua de Valls ha creat per a poder seguir el seu curs).

A partir d’aquí toquen desnivells exigents que em deshidraten i fins i tot em fan caure una vegada (no hay dolor), els paisatges es transformen als d’alta muntanya, sopo amb un ciclista que recorre distàncies més llargues que no pas jo, creu-ho la zona on hi ha més cérvols de Catalunya, Boumort, en veig... i en un refugi em donen el millor sopar dels últims temps (el meu estat de cansament extrem hi ajuda).

Després de tres dies creuant congosts, boscs, poblets (o cases juntes hauria de dir), l’estany càrstic (no l’omple cap riu) de Montcortès i els pits de la Geganta Adormida arribo a Pobla, on la Pili, l’Anna i el Juanlu (i els seus gossos, ups!) em fan d’amfitrions i em porten a fer caiac al “lago” on em trobo amb amics d’ITc... finalment baixo a tgn amb tren.

Tot i que no m’he degut allunyar més de 200km de bcn he descobert llocs fantàstics, que no per propers desmereixen ser visitats... així que ja sabeu, si la crisis us afecta la butxaca a quatre passes teniu llocs que la mà de l’home encara no ha destruït.

FOTOS (picasa)

Montardo des de Cavallers - Aigüestortes

Informació:
Mapa de la zona.

Indicacions:
Deixem el cotxe a l'aparcament de la presa de Cavallers, després de caminar al costat de la presa ja trobem les estaques amb les marques de color groc que primer ens han de dur al refugi Ventosa i Calvell i després al coll del Montardo, on les deixarem per enfilar-los per un corriol.

Comentaris:
Un dels cims pirinencs amb millors vistes, si el dia és clar des del cim es pot veure la Pica, l'Aneto i la seva glacera, i quasi totes les muntanyes d'Aigüestortes.
No és un cim complicat, i si s'escull l'època estival pot ser un bon cim per a iniciar-se en l'alta muntanya. Hi ha molt desnivell, val la pena quedar-se a dormir al refugi per a no haver d'anar amb tantes presses i gaudir més del paissatge.

Veure video a Google Earth d'aquesta ruta

Fotos (picasa)

Vall Ferrera - Comapedrosa

Informació:
Mapa cartogràfic.

Indicacions:
Deixem el cotxe a l'aparcament Areu, des d'Areu seguim el GR fins arribar després de més de 1200m de desnivell al refugi de Josep Maria Montfort, als estanys de Baiau, passant pel Pla de Boet. Per fer cim seguim el GR fins la Portella de Baiau, on el deixarem per atacar el cim del Comapedrosa.

Comentaris:
Un dels cims pirinencs amb millors vistes, i el més alt d'Andorra. No és un cim complicat però la neu pot mantenir-s'hi fins ben entrat el bon temps.

FOTOS (picasa)

Alt Empordà, kms i kms de plaer :-)

Pont de l’1 de maig del 2007

Quina sort ser un enamorat de Catalunya i viure-hi! Quant més viatjo més me n'adono del privilegi de viure en aquesta terra... tot i la gran quantitat d'elements que fan el possible per amargar-nos-hi l'existència...

L'acabament dels Pirineus en el mar fa que cap de les ciutats que he visitat mereixi anteposar la seva visita a aquest plaer per a la vista, l'esport i els sentiments ¿subjectiu?, alzines centenàries, fagedes refrescants, esquitxos del romànic, castells impressionats, dòlmens i menhirs, en definitiva, mar, muntanya i història, per cert, pels qui us heu quedat a la capital... jo ja estic moreno! Quina solana que he patit/gaudit :-p

Com no podia ser d'altra forma he fet pont ;-) així que divendres plego d'hora, agafo la btt (em surt la mandra pre-viatge, no us passa? però l'esperit aventurer s'imposa) i cap a Sants (sí, aquest cop no hi ha avió), religiosament faig la renfe-cua (perdó! adif-cua) per comprar el bitllet cap a Figueres i som-hi.

Un cop a Figueres (18:30) començo a pedalejar (pels muntanyencs: vèrtex 180, la volta completa a l'Albera)... enganxo la ruta al poblet ben bonic de Rabós, gaudeixo de la posta de sol en pujada (abaix a la vall he deixat el monestir romànic de St Quirze de Colera), a les 21, just abans que es faci fosc arribo al refugi lliure del port de Banyuls (hi dormo sol!).

L'endemà bonic flanqueig ja a França amb vistes privilegiades de la costa per acabar baixant entre vinyes al mar a Cotlliure (què maco!) a esmorzar-hi (enciamada de cabell d'àngel ¿Mallorca?), segueixo per carretera fins a Sureda (ningú parla català, hem perdut la batalla i la guerra) on trobo la pista que després d'una pujada continuada de 1000 m de desnivell (Déu n’hi do) em porta a la carena del puig Neulós (vistes privilegiades de la baia de Roses).

Tot i ser les dues de la tarda el meu cul (no penseu malament) diu que ja no pot més, així que em quedo a la "Gîte d'étape" del coll de l'Ullat (després d'una dutxa sóc l'home més feliç del món –o quasi!- llegint al solet amb els Pirineus i el mar als meus peus).

Sopo un estofat de porc senglar, mmm (feia 30h que no menjava un plat calent!). Diumenge creu-ho altre cop a l'Empordà sempre sota la vigilància del Canigó (quins records!) encara nevat i vaig a parar al castell de Requesens (no el coneixeu!? Googlejeu, us ho dic de veritat, quines coses que tenim a la nostra terra i no coneixem!!). El visito, llàstima que per dins està buit, però l'edifici i les vistes s'ho valen, pujo altre cop a la btt (o més ben dit l'arrossego), aquest cop haig de pujar 300m de desnivell no ciclables (quina "gràcia"!), finalment surto a la carena i començo una baixada (esquitxada de dòlmens) llaaaaaarguíssima, d'aquelles que tant ens agraden als "biciclistes" (com diuen als pobles :-) ).

Tanco el cercle, porto un total d'uns 150 km (no n'hi ha prou!), truco a l'Elena i l'Eduard (viuen a la Jonquera) i els hi cau la visita, per fi conec a la Laura, ja camina! (prèviament pujo a una altra església romànica, Santa Llúcia, es tracta de fer desnivells i comprovo que molts dels amos de tot terrenys, quads, i motos són uns desgraciats que destrossen camins i paisatges)...La jonquera, dos mons paralels a un carrer de distància, francesos i camioners compren sense parar (en diumenge! qualsevol tipus de servei!) a peu de carretera mentre que un carrer més enllà prenem una clara al carrer i l'Etó fa gol dins el bar.

Sopo en un restaurant de camioners carn a la brasa, bravo!!He perdut la manxa (bomba de aire pels castellans!!!!), però decideixo arriscar-me, sense risc no hi ¿glòria?

Faig una travessa llarguíssima (amb desnivells prou tècnics) i preciosa: jonquera-l'estrada-agullana-darnius (casa pairal del pujolet)-pantà de boadella-maçanet de cabrenys-[baixadaespectacular fins a] st llorenç de la muga (hi heu d'anar, poblet emmurallat impressionant)-Terrades-Palau de Surroca-Llers-Figueres, buf!! Em "rento" en una font, dino un menú i torno a bcn amb tots els guiris que venen del museu Dalí.

Ahir, dia de descans. He decidit que haig de fer moltes més travesses d'aquest estil, perquè tot i que en Llach va cantar "el meu país és tan petit..." me n'adono que encara me'n falta molt per conèixer.

Carros de Foc (Aigües Tortes)

Informació:
Pàgina oficial

Indicacions:
Nosaltres vam accedir a la travessa des d'Spot, a la web oficial hi trobareu totes les dades que en necessiteu.

Comentaris:
La travessa més coneguda de Catalunya que permet fer-nos una idea del parc d'Aigües Tortes. Tot i que algú pugui pensar que s'hi trobarà massa gent, val la pena.