Dissabte al matí ens trobem a Sants la Sus i jo. Pugem al tren amb les bicicletes, com que no és un Catalunya Exprés no hi ha un vagó especial per a elles i les amunteguem com podem. Al Clot se’ns ajunten la Vicky, la Sheila, l’Alfonso i el Roger, ja hi som tots. El trajecte fins a Girona se’ns fa llarg, per sort un bon home ens va informant de les parades que ens falten per a no desesperar-nos tant.
Un cop a Girona i amb les piles carregades ens n’anem cap el parc de la Devesa on després d’alguna pregunta trobem l’inici del carrilet, això sí, passant abans per davant de l’antiga estació de Girona.
El carrilet està molt ben senyalitzat, per tant, exceptuant alguna indecisió nostra ens serà fàcil seguir-lo. El dia és agradable, no plourà tot i que el Ter ho necessita. Els voltants de Girona són força macos, els camps ja han florit i els plataners ja estan plens de fulles. Anem creuant pobles i antigues estacions, la majoria restaurades. No ens costa massa estona veure que no anem al mateix ritme, per tant ens anem separant tot i que després ens esperem.
Cap a Olot fa pujada continua, tot i que és suau es nota a les nostres cames, per tant, quan arribem al Coll d’en Bas i comencem el descens que ens durà a Olot ho celebrem accelerant el ritme.
A Olot ens acomodem a l’Alberg, probablement el quin té l’edifici més maco de tot Catalunya, però el millor premi per la nostra gesta és la xocolata desfeta que ens espera en una pastisseria del centre, la dels melindros d’or... pel preu. Més tard busquem un restaurant on poder menjar-hi carn a la brasa (i que no faci falta sortir d’Olot, ja que els nostres culs ens demanen descans de bicicleta), el trobem. Mengem prou bé, i amb la panxa plena ens entra ràpidament la son, per tant no allarguem més i anem a dormir.L’endemà patim algunes baixes (no diré noms), tornem molt més ràpid, com es nota que fa baixada! Arribem a Girona on les baixes han aprofita per a turistejar, ens fem enveja mútua. Acabem dinant al solet de la plaça de la Independència, molt agradable. Després de prendre el cafè al Call tornem asseguts al terra d’un Catalunya Exprés.
FOTOS (picasa)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada