Camps de treball amb el Casal

Altre cop de campaments amb el Casal Dels Infants, en aquesta ocasió ha tocat camps de treball amb els joves del Casal de Badalona. Com sempre un recull de sensacions i experiències, unes bones i altres millorables, que val la pena anar vivint. Moments com els viscuts els darrers set dies ens fan a tots una mica millors, una mica més conscients de les realitats del nostre país, una mica més inclusius, una mica més rics en coneixements i aptituds, una mica més sabedors dels costums dels altres i dels problemes que els hi toca patir.

És bo sortir de la rutina, sortir de l'àrea de confort per afrontar els nostres prejudicis i per a fer arribar debats i coneixements a gent a qui pel seu context social els hi costa rebre'ls.

Sense cap mena de dubte tots els voluntaris ens sentim feliços aportant aquest granet de sorra a la tasca titànica que porta a terme el Casal (com tantes altres entitats que treballen per la inclusió social i per oferir oportunitats).

Aquest cop hem anat a Cambrils, amb la caloreta, això sí, a un petit espai on gràcies a la vegetació ens donava estones refrescants de descans. Hem dividit els joves en quatre projectes: obres, voluntaris en un casal d'estiu, voluntaris en un banc d'aliments, i intendència més suport a un centre obert. A mi m'ha tocat el darrer grup, per tant, entre altres, he col·laborat a què els campaments fossin bastant vegetarians. Pel que fa al centre obert hem tingut l'oportunitat de conviure amb nens i nenes que poden no tenir necessitats bàsiques cobertes, una experiència molt interessant que ha permès als joves de Badalona posar-se a la pell de l'altre, i adonar-se de coses com que no es pot rebutjar menjar perquè no m'agrada, vull aquella marca de beguda, o que si no es presta atenció en una activitat tot el grup es veu afectat.

Hem tingut l'oportunitat de caminar pel camí de Ronda per l'Ametlla de Mar i aprofitar la platja de Cambrils, paratges i tipologies de lleure que val la pena donar a conèixer.

Com sempre també es treballa el comportament, la coherència, la convivència, les aptituds comunicatives, l'auto-crítica de les situacions, els debats, i tantes altres coses.

Però sobretot hem vist l'agraïment de tota aquella gent a qui hem aconseguit ajudar, rebent aquella mirada que t'omple. I també hem rebut com agraïment una classe de zumba i un sopar multi-ètnic, una petita festa d'allò més agradable que va servir per acomiadar els camps.

Ja sabeu el que penso, seria bo que tothom en algun moment de la seva vida pogués ajudar a grups de gent que en el seu dia a dia li queden allunyats per a despertar més sensibilitats. Però també per analitzar els projectes que es porten a terme i entendre'ls, entenent així una mica més del món que ens rodeja i que de vegades pensem que és molt llunyà però el tenim a tocar.

Bòsnia i Herzegovina, 20 anys del genocidi

[Descàrrega del pdf]

Se'm fa difícil explicar nous detalls de Bòsnia, cúmul de pàgines de la condició humana, degut a la intensitat de les dues estades anteriors. Aquest cop hi anem principalment per dues raons: és el vintè aniversari del genocidi de Srebrenica, i enterrem al pare d'una amiga bosniana exiliada en el seu moment a Catalunya. Sí, encara queden ferides per tancar. Per tant, per saber de la història, de com es desenvolupen els actes, de les sensacions, o dels projectes de Trenkalòs cal llegir les cròniques dels anys anteriors (2012, 2014).
M'agradaria dir que cada cop veig Bòsnia una mica millor, però encertadament o equivocada no ho veig així. La duresa de la crisi econòmica és més forta en els països més pobres i amb una taxa d'atur alta, especialment entre el jovent. Així doncs qui sap si en un futur no molt llunyà aquesta població històricament tan pacífica pot acabar essent un espai de reclutament per a opcions violentes. Caldria vetllar per un món amb menys desigualtats, però a dia d'avui això és una utopia, la nostra societat les fa créixer.

09-07-2015
Aquest cop entrem a Bòsnia per la frontera de Bihác. Quilòmetres de natura elegant on les valls amples les limiten muntanyes suaus i vestides de boscos d'avets. No s'aprecien gaires taques de la guerra, fins i tot creuem un exuberant parc natural, Una. Uns dies més tard l'Izet ens explicarà que ell lluità en aquesta zona, que només mil soldats van retenir els enemics i que quan se'ls hi afegiren deu mil soldats llençaren una ofensiva que els obligà a caminar trenta quilòmetres.
Sarajevo. Ràpidament xoquem amb coses que no funcionen, com la sortida de l'autopista mal senyalitzada. Tornem als edificis mig derruïts que van ser el front de guerra. Ens retrobem amb l'acollidora família de la Lejla. Amb només unes hores sembla que no haguem marxat mai d'aquesta ciutat hipnotitzant.
Sopem a la Baščaršija, el centre històric, on ningú diria que la guerra va existir de no ser per algun memorial i algun edifici enrunat. La trobem plena de personalitats que venen per commemorar l'11 de juliol, aquest cop és el vintè aniversari del genocidi perpetrat a Srebrenica pels serbis. Segur que els diners d'aquestes comitives farien més servei destinant-los a bons projectes. Tot passejant ens retrobem per casualitat amb general Divjak, this is Bosnia.

10-07-2015
Anem a Potocari, el dantesc cementiri amb 8372 noms. Hi acompanyem els nostres amics i els abracem quan cal. Aquest cop són 136 taüts verds que ens esperen dins l'antiga fàbrica de bateries preguntant perquè els tocà morir d'aquella forma tan cruel.
Dormim entre la gent que ha caminat la ruta inversa dels pocs que aconseguiren salvar-se arribant a Tuzla. Allí hi coneixem ja d'adult el nen que aguantava un conill mentre Ratko Mladic li donava una xocolatina, la hipocresia del criminal de guerra buscant imatges amb nens mentre els seus soldats perpetraven el genocidi.

11-07-2015
Altre cop 11 de juliol. Altre cop s'enterren els fragments identificats de cossos que fa 20 anys formaven part de persones innocents. Altre cop una multitud de musulmans s'agrupa en un lloc on es feu una neteja ètnica. Altre cop protocol, fotògrafs irrespectuosos, pregàries, plors i preguntes sense resposta. Altre cop tristesa.
Aquest any fa acte de presència el president serbi, qui digué que per cada serbi mort havien de morir 100 musulmans, qui encara no s'ha retractat, i qui presideix el país que nega el genocidi. Es creen tensions innecessàries en una zona on la pau és un bé preuat i escàs.
Al Jordi el conviden a participar al programa Solidaris de Catalunya Ràdio, com tantes altres delegacions potser hagués estat més beneficiós destinar els diners a projectes de cooperació tangibles i retransmetre el programa des de Catalunya.
Al vespre ens retrobem amb la gent de Sahbegovici, el poble musulmà en zona de neteja ètnica recuperat gràcies a la tossuderia d'uns catalans, i ara un dels pobles més encisadors de tot Bòsnia.

12-07-2015
Despertar tranquil i pausat, esmorzar descalços de forquilla i ganivet sota l'atenta mirada dels orgullosos amfitrions. Visitem les tombes dels bogomils, un paratge oblidat d'allò més encisador, tombes emmolsades d'antigues persones pacífiques que gaudeixen de les estrelles cada nit. Dinar tranquil i visites a diverses persones, l'Albert renta plats en una casa on la dona ha estat operada, ella diu que és el primer home que veu fent aquesta tasca.
Al vespre torna la tradició de matar un corder i cuinar-lo empalat, altre cop toca deixar de ser vegà per uns dies per respecte a aquesta gent que un dia ho perderen tot. Fem una festa amb menjar, música i rialles, altre cop l'alegria sorgeix en un lloc on hi hagué una neteja ètnica. Els homes bosnians canten, però ni els gossos accepten com udols aquells crits desafinats, si mai s'aconsegueix refer Bòsnia després caldrà refer el seu gust musical.

13-07-2015
De bon matí marxem cap a Sarajevo, tornem a entaular-nos amb el general Divjak i escoltem atentament la seva vida. Tot seguit anem a Oaza perquè la Trenkaband pugui interpretar la cançó que li ha dedicat a l'Àngela. La veiem una mica més activa que l'any anterior i somriu força mentre escolta la música. Dinem a les afores, a la vora del riu Bosna i ens relaxem al recuperat parc natural de Vrelo Bosne.
A la ja tradicional i majestuosa posta de sol des d'un dels turons que envolta Sarajevo acompanyem les reflexions abans de posar fi a les estades, tot i que aquest cop més aviat ha estat un viatge per a mantenir les relacions i saber dels canvis que viu el país sobre el terreny.
Finalment sopem a l'antiga fàbrica de cerveses, l'únic punt d'aigua potable de tota la ciutat durant el setge.

14, 15, 16-07-2015
Ens acomiadem de Bòsnia tot creuant-la cap el nord i veient encara la destrucció causada per la neteja ètnica. Viatgem fins la zona dels Dolomites on hi passem un parell de dies entre muntanyes impossibles, formades a partir de la fossilització de coralls, i que es relacionen amb Sarajevo degut a una tragèdia: A Sarajevo es produí l'assassinat que desencadenà la primera guerra mundial, la Gran Guerra, i entre aquestes muntanyes es produïren alguns dels combats més acarnissats, com ho demostren la multitud de cementiris i memorials que hi trobem.
A l'arribar a Barcelona visito l'exposició fotogràfica dedicada a Srebrenica que hi ha al Born. Em decep. Explicació superficial i incomplerta. És cert que poca gent es pararà a llegir els panells, però aquests són incapaços de transmetre el que s'hi visqué i el que s'hi viu.

Tot escrivint aquest diari o analitzant amb altres persones la situació de Bòsnia és senzill senyalar allò que no funciona, fins i tot és factible dissenyar solucions sobre el paper, però a l'hora d'intentar posar-les en pràctica sovint es xoca amb la maldat, la manca de solidaritat, la incomprensió, i la por a perdre el poder. Proposar un canvi vol dir trencar unes relacions de poder i establir-ne d'altres, i mentre tanta gent pensi només en el seu benestar i no en el de tothom és difícil tirar endavant un projecte, un poble, o un país. Això sí, per adonar-se d'aquesta realitat no cal viatjar a Bòsnia, només cal mirar als nostres pobles i ciutats i analitzar-los amb mentalitat oberta.
Tal i com ens explicà el Jordi, Bòsnia podria ser un punt de trobada de cultures. Si occident mostrés interès per Srebrenica es podria aprofitar per aproximar-nos al món musulmà, deixant en entredit a tots aquells musulmans que en la violència busquen la solució a problemes sota un punt de mira molt estret.