Berlín és diferent al que m'esperava. Tothom quan sent el nom d'una de les ciutats històriques d'Europa creu q hi trobarà centenars d'edificis que demostrin el pas dels segles... però dues guerres mundials s'han encarregat que aquest no sigui el cas de Berlín... en canvi, el que s'hi veu són grans explanades en construcció, edificis moderns, gratacels de vidre...
Per començar xocolata amb xurros a l'Hospitalet i a volar amb clickair (quina por!)... arribem (el Marcos i jo) a l'hotel del Berlín est (per fer-ho diferent) i mengem un shawarma pel barri (més barats que a bcn!), això sí, abans ja ens hem trobat tota mena de gent vestida amb mil modes diferents i que estranyament no se n'enriuen els uns dels d'altres (nosaltres sí d'ells, evidentment)... les perruqueries no paren mai de treballar, no m'estranya! Cabells amb punxa, com corones, vermells,blaus elèctrics...
Comencem la ruta estàndard pel Berlín oest, galeries noves, carrers reconstruïts, la catedral bombardejada... la pluja i el fred (tot i el canvi climàtic!!) ens fa pujar a autobusos i apa, a donar voltes amb japonesos (ningú ens podia confondre amb ells perquè cap dels dos duia càmera, ja ho sabeu, si voleu fotos les busqueu a google...)
L'endemà (després del cafè aigualit, per què els "europeus" no saben preparar bé el cafè?) anem al "corte inglés" de Berlín (ka-de-we)... luxe i exquisideses (hi trobem pernil!)... seguim amb les visites estàndards, parc del zoològic, ambaixades, la columna triomfal (on veiem els primers forats de bala i metralla i hi pugem per veure "tot" Berlín), parlament amb la cúpula de vidre (on morim de fred fent la"quadriculadament alemanya" cua) i porta de Brandeburg (no és per a tant).
Després de dinar tornem a la "calidesa" dels autobusos i els japonesos...
Un altre palau (amanit amb una cervesa) i ja que feia poc que havia acabat de llegir “contact” vam anar a veure l'estadi olímpic (punt de partida del llibre)... fotos del 36 i borratxos de les dues aficions del partit que tot just havia acabat (vam comprovar que l'esport nacional és amb diferència transportar i engolir ampolles de cervesa... tot i que moltes alemanyes són de bon veure... no ho entenc...)
L'endemà visitem el Pergamon (un altre país espoliador)... i demostra perquè els dolents a les pelis d'Indiana Jones són els arqueòlegs alemanys... això sí, no us el perdeu si hi aneu... i finalment amb la Irene anem a visitar un dels mercats de segona mà a l'est (curiós... tot i q no hi vam trobar tots els productes que “good bye lenin” ha posat de moda per Berlín)... a la tarda matem els temes que ens faltaven, un mega-monument soviètic en un dels parcs i el "checkpoint charlie" (pas fronterer entre els dos berlins durant la guerra freda... amb un munt de fotos i explicacions que et fan pensar en la imbecil·litat de la nostra raça, cosa q vam corroborar l'endemà al veure els fragments de mur que han deixat en peu).
En definitiva, visita molt estàndard d'una ciutat que et fa pensar molt en les barbàries que s'han comés... això sí, a diferència d'altres països (que no anomenaré) dóna la sensació que els alemanys han aprés la lliçó...
Propera destinació... London
