Els cent millors llibres a Magazine
Des del meu punt de vista és una llista per aprendre, molts moments històrics i comportaments humans tenen el seu representant.
He decidit que aniré afegint comentaris a mesura que els llegeixi, una recomanació, després de llegir un llibre connecteu-vos a la wikiquote o a la wikipedia per extreure'n el màxim possible.
"Al faro", Virginia Woolf, 1927
Ple de pensaments dels protagonistes, un canvi en el tipus de llibres que s'escrivien, la història passa a un segon pla.
"El Aleph", Jorge Luís Borges, 1949.
Cal estar molt atent per entendre-ho tot, no és un llibre per al metro, però m'ha agradat.
"Les ànimes mortes", Nikolái Gogol, 1842.
Descriu els diferents tipus de personalitats, especialment els seus defectes, que hi havia a la Rússia contemporània a ell. També és capaç de crear l'incògnita de perquè li serviran les ànimes mortes durant bona part del llibre. És un llibre inacabat.
"L'amant de lady Chatterley", D. H. Lawrence, 1928.
Gran crítica a la conducta social per a controlar els sentiments de les persones.
"L'americà tranquil", Graham Greene, 1965.
Mostra la doble moral del món occidental vers les colònies, m'ha agradat.
"Les amistats perilloses", François Choderlos de Laclos, 1782
Un llibre epistolar on cada carta és una ensenyança sobre la manipulació perversa dels sentiments. També mostra costums de la societat francesa benestant del segle XVIII.
M'ha agradat força, el recomano.
"Ana Karenina", Lev Nikolaevich Tolstoï, 1873-1877
Llibre molt llarg que ens mostra les conductes de l'època de la noblesa russa. Una història d'amor és la part central de la trama, i tot un seguit de pensaments dels seus personatges la complementen, des dels primers pensaments del comunisme fins a petits raonaments del dia a dia. Per a mi té algun tram cansí.
"El árbol de la ciencia", Pio Baroja, 1913.
M'ha agradat, relata problemes de sempre de la humanitat i problemes també de sempre d'Espanya.
"A sang freda", Truman Capote, 1965
Aquest llibre es considera com la primera novel·la de periodisme d'investigació, a més dels fets dels assassinats investiga les raons psicològiques que van provocar-los, ambientada en els USA rurals de meitat del segle XX.
Lectura interessant, una mica massa sanguinària pel meu gust.
"Auto de fe", Elias Canetti, 1935.
Modernista, descriu més sentiments i sensacions que no pas narra. No m'acaba de convèncer.
"Les aventures de Huckleberry Finn", Mark Twain, 1884.
Força divertit, sorprèn l'actitud i pensament sobre els esclaus negres.
"El bosc de la nit", Djuna Barnes, 1937.
No m'ha convençut, en principi un dels primers llibres que parla sobre les relacions no heterosexuals, però força diàlegs són perdedors.
"Càndid", Voltaire, 1759.
Prou divertit, fa pensar en la bondat (o no bondat) humana.
"Cien años de soledad", Gabriel García Márquez, 1967
Per mi un dels imprescindibles, et transporta a un món màgic, molt recomanable també "L'amor en els temps del còlera".
"Les ciutats invisibles", Italo Calvino, 1972.
Llibret senzill amb descripcions fantàstiques de ciutats impossibles, prou distret i imaginatiu.
"La conxorxa dels enzes", John Kennedy Toole, 1980
Paranoia fantàstica, divertida, fa pensar en la imbecilitat de la nostra rutina diària.
"El cor de les tenebres", Joseph Conrad, 1902
Un dels primers llibres on el protagonista explica una història, la navegació pel riu Congo. No m'ha acabat de convèncer.
"Crim i càstig", Fiodor M. Dostoievski, 1866
Una de les obres mestres de la Rússia Tsarista, molts l'han alabat per la gran descripció dels caràcters dels seus personatges. També mostra com es vivia en l'època a Sant Petersburg, el lloc on acabaria esclatant la revolta bolxevic.
"Cumbres borrascosas", Emily Brontë, 1847.
Des del meu punt de vista una venjança inacabada... tot i que mostra fins on pot arribar la maldat del ser humà. M'ha agradat.
"El difunto Matías Pascual", Luigi Pirandello, 1904
Una idea molt original, ens mostra com la vida pot no tenir sentit fora del nostre ambient. M'ha agradat força.
"Doctor Zhivago", Boris Pasternak, 1957
Llibre una mica llarg on una història d'amor impossible és la trama per conèixer la vida a la Rússia comunista de després de la revolució bolxevic.
"Don Quijote de la Mancha", Miguel de Cervantes, 1605
Per mi "El Llibre", el quin més m'ha agradat, aventura divertida, irònica, sarcàstica amb els costums de l'època. El meu consell, cal llegir-lo d'una edició força comentada que et permeti entendre el perquè de totes les frases.
"Dràcula", Bram Stoker, 1897
Converteix en llibre una de les llegendes d'Europa.
"Emma", Jane Austen, 1816
Ple de conductes angleses de començaments del segle XIX, socialment correctes i que sovint anaven en contra dels sentiments de les persones. D'una manera força divertida explica com l'objectiu de les noies era trobar un bon marit.
"Eugénie Grandet", Honoré de Balzac, 1833
Una de les peces claus de "La comèdia humana". Descriu de forma impecable l'avarícia, la repressió del cap de família vers la resta, la bondat, ... un definitiva, un conjunt de sensacions de la condició humana. Molt recomanable.
"El extraño caso del Dr. Jekyll y Mr. Hyde", Robert Louis Stevenson, 1886.
Molt bo. La lluita filosòfica del bé i el mal i com no es pot traçar la línia contínua que ho separaria.
Obra representativa del corrent existencialista. Del mateix autor a mi em va agradar més "La pesta".
"Faust", Goethe, 1808.
La primera part curiosa, la segona impossible, tampoc m'ha convençut.
"La fira de les vanitats", William M. Thackeray, 1848.
Gran narració de la falsetat de la gent, especialment de la classe alta, però extrapolable a tota la societat.
"Frankenstein o el modern Prometeu", Mary Shelley, 1818
Una altra crítica de l'avenç científic si no va correlacionat amb l'ètica.
"Gabriela, clau i canela", Jorge Amado, 1958
El Brasil colonial, l'explotació del cacau, tradicions arcaiques i vivències dels sentits. Em va entusiasmar. També em van agradar "Els vells mariners" i "Antonieta".
"Gargantúa y Pantagruel", François Rebelais, 1531-1564.
Una sàtira de vegades barroera dels costums del segle XVI. No m'ha convençut.
"Germinal", Émile Zola, 1885.
Història molt interessant que explica com els miners van començar a lluitar pels drets dels treballadors a finals del segle XIX.
"El Gran Gatsby", Francis Scott Fitzgerald, 1925
A mi no m'ha agradat tant com la fama que el precedeix. Narra com l'èxit pot destruir una persona, ambientada a una zona benestant dels USA a l'època d'entreguerres.
"El halcón maltés", Dashiell Hammett, 1930.
La que més m'ha agradat de les novel·les negres.
"Fam", Knut Hamsun, 1890.
Angoixant, reflexa on pot arribar la ment humana quan s'entossudeix.
"Herzog", Saul Bellow, 1964.
Narra la crisi d'un jueu de mitjana edat, especialment deguda a les seves relacions amb les dones. Reflexa com el homes podem prendre decisions sense cap racionalitat.
"Historia de la vida del Buscón", Francisco de Quevedo, 1626.
Relata la picaresca espanyola, essència de la espanyolitat... degut al castellà antic hi ha fragments que costen d'entendre.
"L'home invisible", G.G. Wells, 1897
Novel·la que qüestiona que tots els avenços científics siguin èticament correctes.
"L'home sense atributs", Robert Musil, 1930-1933
Immensa però inacabada obra on es descriuen pensaments pessimistes de l'imperi AustroHongarès després de la primera guerra mundial. A mi no m'ha agradat gaire.
"L'immoralista", André Gide, 1902.
Com una malaltia pot canviar el punt de vista de la vida, fins arribar a un punt malaltís.
"Jacques el fatalista", Denis Diderot, 1796.
M'ha encantat. Gran paròdia de la condició humana.
"Lazarillo de Tormes", Anònim, 1554.
Divertidíssim, val la pena llegir un dels llibres més llegits de la seva època i adonar-se que la picaresca sempre ha existit.
"La lletra escarlata", Nathaniel Hawthorne, 1850.
Una dona marcada per un fill il·legítim lluita contra el fals puritanisme de tota una societat. Molt interessant.
"La llegenda del sant bebedor", Joseph Roth, 1939.
Divertit, els humans s'entrebanquen més d'un cop en la meteixa pedra.
"Lolita", Vladimir Nabokov, 1955
Impressionant, ningú sap perquè la va escriure. Probablement reflecteix molt acuradament els sentiments malaltissos de molts adults.
"Madame Bovary", Gustave Flaubert, 1857
A mi no m'ha agradat tant com la fama que el precedeix. Narra l'inconformisme d'una dona amb la vida "normal" que li ha tocat viure.
"Memòries d'Adrià", Margarite Yourcenar, 1951.
Molt elaborat, narra la vida d'aquest emperador en primera persona, caracteritza els humans com si no haguéssim canviat al llarg dels segles. M'ha agradat.
"La metamorfosis", Frank Kafka, 1916.
Realment debien ser uns anys molt míssers a Praga per a ser capaç d'escriure aquestes paranoies... tot i així m'ha agradat.
"Middlemarch", George Eliot (Mary Anne Evans), 1871-1872.
Vida rural en l'Anglaterra de l'època. S'hi viuen una gran quantitat de relacions socials ambientades a la segona meitat del segle XIX. Molt interessant per a rumiar-hi quines perduren; la majoria.
"Els Miserables", Víctor Hugo, 1862.
Una altra obra mestra que va aixecar una gran polèmica referent a si un condemnat podia o no redimir-se. Molt recomanable.
"Moby Dick", Herman Melville, 1851.
No m'ha convençut, hi ha fragments que intenten ser tractats científics sense base.
"La muntanya màgica", Thomas Mann, 1924
Obra extensa on es mostra la vida en un sanatori i moltes de les idees que van portar als homes a lluitar en la primera guerra mundial.
"Un món feliç", Aldous Huxley, 1932
Una ficció que ens permet pensar sobre la necessitat de l'apoderament humà per a evitar ser societats pre-definides i sense llibertat. Gran llibre "protesta".
"Oliver Twist", Charles Dickens, 1838.
Una història molt bonica on s'enfronta la bondat i la forma de ser amb la classe social on t'ha tocat viure.
"Opinions d'un pallasso", Heinrich Böll, 1963
Crítica a l'església, al capitalisme i a la moral de l'Alemanya de després de la guerra. A mi m'ha agradat molt, molts dels punts de vista són extrapolables a d'altres pobles i moments històrics.
"Una altra volta de rosca", Henry James, 1898
Obra de suspens que a mi no m'ha agradat tant com la fama que la precedeix.
"Paradiso", Lezema Lima, 1966
Primer fracàs. No l'he pogut acabar, no entenc les frases ni moltes paraules.
"Pedro Páramo", Juan Rulfo, 1955.
Un llibre molt estrany i per a mi complicat de llegir, tot i que la confussió dels diàlegs és el que pretén l'autor. La idea és molt original.
"El primo Basilio", Eça de Queirós, 1878.
Gran narració de com la passió amorosa pot condicionar la vida de la gent, i els possibles resultats de relacions on els fins són diferents.
Gran narració de com la passió amorosa pot condicionar la vida de la gent, i els possibles resultats de relacions on els fins són diferents.
"El petit príncep", Antoine de Saint-Exupéry, 1943.
L'he llegit massa gran, però igualment entusiasma la bondat que s'hi descriu.
"El quadern gris", Josep Pla, 1966
Històries catalanes, m'encanta la manera de descriure i narrar.
"La Regenta", Leopoldo Alas "Clarín", 1885
Llibre de costums de l'Espanya de finals del s. XIX, molt interessant per conèixer com pensava força gent.
"Retorn a Brideshead", Evelyn Waugh, 1945.
M'ha agradat com enllaça les històries i com descriu els sentiments i caràcters de tots els personatges.
"El retrat de Dorian Gray", Oscar Wilde, 1890
El gran pacte de l'eterna joventut i tots els debats morals que implica, molt recomanable.
"El roig i el negre", Stendhal, 1831
Per molts considerada la primera novel·la realista. Un personatge singular debat entre l'església, l'amor i l'exèrcit. A mi m'han captivat els pensaments de Julien, especialment perquè són extrapolables a l'actualitat.
"El ruido y la furia", William Faulkner, 1929.
Quatre punts de vista per a explicar una història d'una família aristocràtica vinguda a menys. S'hi troben molts dels conflictes que van haver-hi (i que hi ha) als EUA.
"El senyor dels Anells", J.R.R. Tolkien, 1954
Tothom el coneix, el món fantàstic per excel·lència, a mi m'ha encantat tot i haver-lo llegit ja de gran.
"Siddharta", Herman Hesse, 1922.
La història oriental més ben narrada que mai he llegit perquè l'entenguem els occidentals.
"El somni etern", Raymond Chandler, 1939
Novel·la policíaca on el típic investigador privat dur posa ordre.
"El talent de Ripley", Patrícia Highsmith, 1955
La història d'un immoralista, ens mostra com pot actuar la gent perversa i intel·ligent alhora.
"Tirant lo blanc", Joanot Martorell, 1490.
Genial, és curiós veure que tants comportaments no han canviat al llarg de tots aquests anys.
"Tom Jones", Henry Fielding, 1749.
Gran narració del comportament dels humans davant situacions quotidianes. Molt recomanable.
"Els tres mosqueters", Alexandre Dumas, 1844
Una de les aventures més famoses de tota la història molt ben ambientada en la França de Lluís XIII. També de Dumas a mi m'agrada més "El compte de Montecristo", per a mi, la definició que la venjança és un plat que se serveix en fred.
"Ulisses", James Joyce, 1922
Només puc dir que l'he llegit. Difícil, hi ha fragments que no els entenc, però d'altres m'han encantar. M'imagino que l'hauria hagut de llegir d'una edició comentada, tot i que a la vegada hi ha massa a comentar.
"Las uvas de la ira", John Steinbeck, 1939.
Increïble pensar que tot el que explica va poder passar al segle XX al país més poderós del món. Molt recomanable.
"Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona", Stefan Zweig, 1931
Espero haver-lo entès, a través de l'adulteri mostra com tota la nostra moral i principis poden veure's enderrocats en qüestió d'hores.
"Vint mil llegües de viatge submarí", Jules Verne, 1870
El visionari Jules Verne crea un món on ja existeix l'electricitat i d'altres invents.
"Vida i opinions de Tristam Shandy", Laurence Sterne, 1759-1766.
Una barreja sense fi de comentaris paral·lels que impedeixen explicar la vida d'en Tristam. Divertit i original, tot i que també inacabat.
"Viatge al fons de la nit", Ferdinand Céline, 1932.
No m'ha agradat massa la visió tan desagradable que té de la vida, però és interessant llegir un llibre tan transguessor de l'època d'entre guerres.
"Els viatges de Gulliver", Jonathan Swift, 1726
Per a mi és un llibre que pot arribar a ser avorrit si no s'entén en cada moment a qui o què està criticant.
"El vell i el mar", Ernest Hemingway, 1953
Historieta esquinçadora de la superació humana, a mi m'ha agradat.
"1984", George Orwell, 1949
Un llibre visionari de com es manipula la vida de les persones. Com a ciència ficció és un bon llibre, però encara és millor com a llibre "protesta". Per seguir pensant, del mateix autor molt recomanables "La revolta dels animals" i "Homenatge a Catalunya".
2 comentaris:
Molt interessant. Moltes gràcies per publicar la superllista amb els supercomentaris, així m'estalvio llegir segons quins bodrios... ;-)
Jo afegiria "La plaça del Diamant", obra mestra de Mercè Rodoreda i "Els germans Karamazov", de Dostoievski.
Publica un comentari a l'entrada