Cavalls del Vent (volta al Cadí)

Informació:
Pàgina oficial

Indicacions:
Ruta bastant ben senyalitzada tot i que és recomanable dur mapes cartogràfics (en funció de l'època de l'any cal vigilar que no estigui nevat). Jo vaig escollir la modalitat 36h, i per anar-hi amb transport públic es pot anar a Alp amb tren i d'allí caminant unes dues hores s'accedeix al refugi del Serrat de les Esposes.

Comentaris:
Travessa molt maca que permet conèixer el Cadí.

Circular des del refugi del Caro (els Ports de Tortosa - Beseit)

Informació:
Mapa cartogràfic.
Fitxa de la ruta (feec - vèrtex)

Indicacions:
Ruta molt fàcil de seguir ja que un bon tram transcorre per GR. Sortida del Refugi del Caro, seguir el GR 171 fins el Toscar, seguir les marques vermelles fins el coll de les Carabasses, tornar pel GR 7 (coincideix amb els Estels del Sud) fins el Caro.

Comentaris:
Ruta molt maca, sense possibilitats de perdre's i on nosaltres vam veure fàcilment les famoses cabres.

Volta al Caro (els Ports de Tortosa - Beseit)

Informació:
Mapa cartogràfic.

Indicacions:
Sortida des del Coll del Vicari, es baixa amb esplèndides vistes sobre el mar fins el bassís de Caro, després es passa pel Comptador, per la Travessa del Camí s'enllaça amb el GR 7, que l'abandonarem al Coll de Pallers per a seguir la carena que ens condueix al cim del Caro. Finalment tornem per carretera al Coll del Vicari.

Comentaris:
Ruta on cal destacar les esplèndides vistes que es tenen dels Ports, l'Ebre i el mar.

Falset - Mora - Gandesa - Tortosa

Informació:
Mapa de l'ICC de la Ribera d'Ebre.
GR Falset - Gratallops (feec)
GR Sant Jeroni - Gandesa (feec)
Via verda de la Terra Alta
Via verda del Baix Ebre

Catedrals del vi:
Celler de Falset Celler de Gandesa

Indicacions:
A Falset s'hi pot anar en tren. Un cop allí cal seguir el GR174 fins a Bellmunt del Priorat, d'aquí seguim per carretera ja que el GR té trams no ciclables fins a Gratallops passant pel Lloar. De Gratallops en sortim per la T711 direcció la Torroja del Priorat fins creuar-nos amb el GR, llavors el seguim, és una pista. Quan el GR se separa de la pista cal seguir la pista fins arribar a Scala Dei.
Tornem per la mateixa ruta fins passat el Lloar, quan el GR deixa la pista nosaltres la seguim, passem pel Masroig i enllacem amb la nacional (o seguim pels camins que divideixen els cultius fins arribar a Mora la Nova).
L'endemà. Creuem l'ebre, estem a Mora d'Ebre, en sortim per una pista propera al cementiri i a l'hospital comarcal de Mora d'Ebre que porta a Santa Madrona i Sant Jeroni, on s'enllaça amb el GR 171. Cal seguir el GR fins on es bifurca, seguir llavors el GR171-3 i així s'arriba a Gandesa. Des de Gandesa surt una pista que porta a Bot, on s'enllaça amb la via verda. La resseguim fins a Lledó, última estació catalana, llavors girem i la resseguim tota fins a Tortosa, on torna a haver-hi tren.

Comentaris:
Ruta força llarga, especialment el segon dia, cal estar en bona condició física. Es creuen punts amb molta història i de gran bellesa paisatgística, Monsant, Priorat, l'Ebre i els Ports.

De l'Ametlla a l'Ampolla

Informació:

GR 92 (feec)

Indicacions:
Ruta ben indicada (GR) i compatible amb el transport públic ja que tant la població de sortida com la d'arribada disposen de tren. Cal no oblidar-se de l'aigua ni de la protecció solar.

Comentaris:
Una de les etapes més maques del GR 92 (mediterrani). Tota l'estona es gaudeix de vistes sobre el mar i el delta de l'Ebre, algunes de les cales que es creuen són solitàries.

FOTOS (picasa) - Ametlla - Ampolla

Afers exteriors: Bèlgica

Bones, una de breu.

Ja torno a estar per aquí... després d'haver conegut una d'aquestes terres que no sé perquè s'ha arribat a habitar mai, quina rasca! i no m'estranya que no hi hagi trobat cap català/na a qui poder entrevistar...

Per cert, qui digui que sempre plou... s'equivoca! en sis dies no m'ha plogut!!!

Els dos primer dies d'hotel al·lucinant d’art-decó (pagava l’empresa)... ja sé que n'hi ha de vosaltres que hi esteu acostumats... però jo no, la resta de dies d’alberg (pagava jo).

Les reunions del congrés sense pena ni glòria, el menjar força bo (uns estofats amb salses on utilitzen cervesa, mmm), vaig fer la turistada dels musclos amb patates fregides ¿? prescindible, i els gofres amb xocolata :-)

Que més, com alguns m'havíeu dit, Gent millor que Bruges, i Brussel·les amb zones de tot... en general totes tres ciutats tenen places maques i els canals els hi donen cert encant.

Curiositat: un matrimoni de Guadalajara em va dir que parlava molt bé el castellà, això m'ho van dir quan es pensaven que era un guiri perquè estava parlant amb un noi amb anglès... vol dir que parlo tan malament el castellà que semblo un guiri parlant-lo prou bé?

I la cervesa, tot i venir de mi... haig de dir que en vaig beure alguna en locals d’aquests històrics que em va agradar i tot...

Turquia, un plaer pels sentits

Merhava!

Sortida del Prat amb retard (sembla ser que és l'habitual en els vols xàrter) i aterratge a Istanbul a les 2 de la matinada, amb pregunta del guia "que diga yo quién falte por recoger su equipaje"... en aquell moment ens vam adonar que no ens hauríem de despistar.

Dilluns al matí primer contacte real amb Istanbul i els istanbulenses... aquest bus va a Topkapi? sí sí, total, quan ja estàvem a punt de sortir d'Istanbul per agafar l'autopista ens senyalen el carrer i diuen "Topkapi!! amb un somriure de recochineo", total, enlloc d'anar a parar al palau vam anar a parar al barri, a l'altra punta! oe oe oe ¡ei! vam veure la muralla q envoltava la ciutat, això sí ;-)

Ràpidament vam situar el mar a l'altre costat (on tocava) je je, i vam poder fer les visites típiques (universitat, mesquita Bayazi, torre cremada -tot ha estat cremat algun cop en aquesta ciutat- mesquita Blava -amb els càntics inundant la ciutat-, finalment palau de Topkapi -vaig pensar que ja em quedava sense la Fina ja que va veure un dels diamants més grans dels món i va estar a punt de robar-lo... sort que la vaig retenir abans que uns fonamentalistes li apliquessin alguna de les savieses del corà-) i a la tarda un dels grans moments, banys turcs per recuperar-nos! en el seu cas el massatge li feia una obesa, en el meu un home amb bigoti -per sort no el de més mala llet-, miraculosament encara estic sencer, això sí, amb vergonya perquè els turcs sortien ben nets i a mi em va saltar una de pell -usease, ronya-.

Acte seguit te amb pipa d'aigua, vaig fumar! -com era d'esperar des del meu punt de vista estava més bo el te que el fum, això sí, els temes de conversa pujats de to, per què serà?-, i finalment soparet agradable amb el primer contacte amb les estafes dels turcs cap els turistes.

Dimarts ja érem uns experts dels transports públics, a la primera trobem santa Sofia -contrast cristià-musulmà impactant-, cisternes romanes -haig de reconèixer q a tgn no en tenim de tant maques :-( -,estació més museu de l'orient exprés, petita travessia pel Bòsfor –on vam fer el primer regateig involuntari i q ens va sortir bé- i "posta de sol" des de la torre Gàlata –sense més-.

Tarda/vespre veient més mesquites -innumerables- i el basar egipci -aclaparament!-. Soparet al port, peix cuinat damunt la barca i menjant en uns tamborets de plàstic "a primera línia de mar" je je. Finalment caminada cap a l'hotel –que consti que no l'obligava a caminar!!!! No em critiqueu, el que passa que tenim tanta xerrameca que mira, se’ns feia distret-.

Dimecres, creuem a la part asiàtica d'Istanbul per 1 lira, barri de turcs sense turistes, genial, tres mesquites –en una un turc es va obstinar en explicar-nos en un turc tancat, per això no el vam entendre, els secrets de la mesquita-, un cementiri i el millor, pastisseries tirades de preu, vam comprar un berenar plagat de pastes de te diferents… impressionant!-.

Finalment gran basar, Fina, coneguda com a "la bayan gran regatejadora" per mi va fer una exhibició de talent…

Dijous cap a Ankara, prescindible, això sí, els únics que vam triumfar ja que vam ser els únics que vam veure la mesquita més gran de Turquia, amb un llum "im-presionante", i com no, berenar amb més pastes, nyam… això sí, primera conversa divertida amb turcs, la Fina d'aquí tres anys hauria de tenir ¡3 fills!

Resta de dies paisatges (únics) i visites a Capadòcia, el millor, dues tertúlies q vam mantenir, la primera quan vam decidir escapar-nos de la turistada dels derviches… vam pillar taxi i en un poble sense ni una ànima vam acabar prenent te als baixos d'una casa amb dos germans, el seu pare i un cosí, el pare amb dues dones, un dels germans fent figuretes per als turistes, i l'altre l'únic que sabia anglès, dues horetes per no oblidar, vivència interessant. I l'endemà a la fàbrica de joies conversa de mitja hora a canvi d'un xiclet amb un noi de 24 anys, vam conèixer part de la visió dels joves d'allí, les amigues que portin les faldilles tan curtes com sigui possible, ara bé, la faldilla de la dona per sota el genoll perquè els altres homes la poden mirar…

Hi ha una immensitat de batalletes però no em faré més pesat :-) quan ens veiem ja explicarem.

Güle güle!!!