Dels tòpics només diré que és un país amb una democràcia força bàsica (però des de quin país podem criticar-la?), que ens ha semblat un país molt segur per viatjar (potser justament per la pressió exercida per l’Estat), que la conducció és força caòtica, i que en cap moment ens hem sentit atabalats ni estafats pels comerciants. Tinc la sensació, i suposo que la certesa, que mai abans havia viatjat a un país on la diferència de poder adquisitiu fos tan gran. Acompanyo el viatge amb la lectura de «l’últim patriarca» que m’ambienta en el Marroc més rural i malauradament masclista.
Vam volar a Tànger on ja ens hi esperava el taxista que ens havia de dur a la casa on passaríem la primera nit, a la Medina, amb vistes al mar i decorada amb exquisidesa fins el darrer detall. Les altres tres nits les vam passar a Chefchaouen, població d’un encant especial on totes les parets són blaves i/o blanques. Basem l’estada a les seves Medines de carrers estrets, de vegades només passadissos o fins i tot escales, a la kasbah (alcassaba), als seus mercats, a les muralles i a una part dels edificis construïts durant l’època colonial (la independència del Marroc es produí l’any 1956). Anem provant els gustos que ens acompanyen durant tot el viatge: cuscús o tagín de verdures, amanides refrescants, els sucs de taronja, la harira per entrar en calor (una sopa de llegums i verdures), els dolços, els fruits secs, i és clar, el famós té a la menta. També utilitzem els seus famosos taxis compartits que afortunadament els comencen a renovar, però tot i així encara són majoria els vells mercedes on entaforen al conductor i sis passatgers, viatges impossibles.
Per descansar del turisteig estàndard pujo corrent el cim que protegeix Chaouen, Jbel Kelâa, mil metres de desnivell. És la meva Sant Silvestre particular, matino el dia 31 quan encara és fosc i així aconsegueixo veure els primers rajos de sol des de ben amunt. Des del cim a la distància puc guaitar els pics de Sierra Nevada i part de l’Atlas, un bonic espectacle.
Les temperatures durant el dia són molt agradables, el sol de migdia permet dinar en màniga curta a les terrasses, però a la nit refresca massa i pocs locals estan ben condicionats, segurament per dos mesos a l’any no els hi val la pena.
Després d’un dia ben intens el 31 anem a dormir a les 12 hora catalana i no pas la marroquina (en la nostra defensa diré que a Chaouen quasi no hi havia cap festa per a celebrar-ho, i menys en un local on no hi fes fred).
Acabem altre cop passejant per Tànger, una ciutat plena d’història i que de ben segur cada cop cuidaran millor.
Més que un viatge a estat un tast de sensacions, olors, colors, i gustos, però ens ha faltat poder interactuar una mica més amb la població local, especialment visitant aquelles organitzacions que treballen en la millora de la societat.
Powered by Wikiloc
