diumenge, 5 de setembre del 2010

Serra dels Bufadors

Informació:
Podeu mirar el reportatge al programa temps d'aventura, aneu al minut 21.

Indicacions:
Web de l'ajuntament de Santa Maria de Besora.
És una ruta circular senzilla i senyalitzada. Primer es passa pels bufadors i després es pot seguir per la carena de la Serra dels Bufadors.

Comentaris:
Potser el lloc de Catalunya amb més molsa, el sol mai hi arriba. És sorprenent la fresca que desprenen els bufadors un dia calurós d'estiu.




FOTOS (picasa)

dimecres, 1 de setembre del 2010

Transpirinaica, bellesa i duresa en estat pur

Pels qui no ho sapigueu la transpirinaica és la travessa que creua els Pirineus des del Cap de Creus fins a Irún. Jo no disposo de prou vacances per a recórrer-la tota, per tant decideixo desviar-me per la variant de la Sierra de Guara i escapar-me via Hosca, total: 11 jornades, ja està dit!

La travessa es podria descriure amb substantius: arbres, muntanyes, valls, rius, corriols, colls, obagues, miradors, senglars, cérvols, isards, esquirols, insectes, picades, esglésies, ermites, pobles, art, alba, posta, calor, fred, descensos, rampes, camins, distàncies, músculs, ... o bé amb adjectius: vells, altes, profundes, erosionadors, regalimadors, llunyans, refrescants, privilegiats, espantadissos, ràpids, fugissers, curiosos, emprenyadors, molestes, resistents, solitàries, encantats, romànic, rogenca, fotogràfica, intensa, matiner, vertiginosos, dures, pedregosos, llargues, adolorits, ...
però la millor manera de descriure-la és dient que és un conjunt de sensacions amb la natura de companya que et fan sentir viu, no com la rutina quotidiana...

21/08/2010 (1140+, 800-, 68.60km) Toca matinar per agafar un tren a les 6 i poc, un d'aquests prou incòmodes on després de restar-hi assegut quasi tres hores tens el cul i l'esquena d'allò més adolorits. A Llançà comença la ruta, massa tard i amb massa calor. Creuo dòlmens, menhirs, esglésies romàniques i, com no, muntanyes, moltes muntanyes. Durant la travessa la calor, les meves cames i el meu cul fan un pacte, de tant en tant empenyo la btt per a completar pujades massa fortes per al meu estat de deshidratació. Finalment arribo a un càmping al bonic poble de Sant Llorenç de la Muga (amb piscina massa freda, com a tots els pobles del Pirineu!).

22/08/2010 (1710+, 1000-, 65km) Després de descansar moltes hores surto de matinada per a intentar patir menys la calor, il·lús! La segona muntanya del dia em passa factura. Abans he rodat un descens sensacional pel riu Sant Aniol, només per aquestes vistes ja val la pena el viatge. Sort que em refaig amb un menú abundós i correcte a Sant Pau de Segúries. Descanso a un càmping massa familiar a Camprodon (quina utilitat tenen els nens?).

23/08/2010 (1100+, 920-, 34.65km) Matinada fresca que em permet afrontar el coll del Verdet sense una calor excessiva, escullo la variant “fàcil” de l'etapa: el meu cos encara s'està adaptant, he passat de vuit hores assegut a l'oficina a vuit hores pedalant. Les vistes increïbles, primer la vall del Ter, després la del Fresser. A dreta i esquerro deixo muntanyes conegudes: Taga, Balandrau, Puigmal, ... i les baixades comencen a ser descensos on cal prendre precaucions. Avui arribo d'hora a l'alberg de Planoles (per fi!) on un grup de criatures cridaneres representa que aprenen anglès (quina utilitat tenen els nens?).

24/08/2010 (1700+, 2050-, 55km) Primera etapa dura on no pateixo. Creuo dos colls de més de 2000m des d'on es gaudeixen de vistes privilegiades de la Cerdanya i el Cadí, llàstima que part del recorregut consisteix en creuar l'estació de la Molina, desgracia l'entorn. Finalment a Bagà, poble medieval de la llegenda del compte Arnau, hi dino molt bé plats de la comarca. Descobreixo la utilitat de les criatures: banyar-se a les piscines d'aigua congelada dels Pirineus on jo no m'hi puc banyar (com enyoro els banys calents d'Islàndia!).

25/08/2010 (1670+, 1850-, 68.10km) Toca creuar el Cadí amb l'omnipresent Pedraforca. L'onada de calor no afluixa però ja m'hi he acostumat. Al final de l'etapa trobo un noi que després de dinar segueix, va de dues etapes en dues, per a què després digueu que jo estic fort!

26/08/2010 (1250+, 1040-, 55.15km) Calor. Un home en un grup de cases perdudes de la mà de Déu intenta fer-se el graciós i enlloc d'indicar-me la ruta haig de treure el mapa i pencar-m'ho: el món cada cop és més estúpid... vivim massa bé. Acabo a Llavorsí, on estiuejava de jove :-)

27/08/2010 (1500+, 1010-, 58.80km) Impressionant, aquesta paraula descriu per si sola les sensacions viscudes pedalejant per sobre dels 2000m al voltant del Montsent de Pallars, mirador privilegiat de molts dels cims de la Vall Ferrera (pels incultes, la Pica està aquí!) i d'Aigüestortes. És el dia que trobo més ciclistes ja que coincideix amb una etapa de Pedals de Foc. Al vespre, a la Vall Fosca (que aviat s'hi pon el sol!) em venen a visitar des de la Pobla :-) i sopo ben acompanyat.

28/08/2010 (1300+, 840-, 53,30km) Sembla que la ruta ja només transcorri per llocs on l'horitzó muntanyenc no s'acaba mai. Quan arribo a Pont de Suert, última etapa catalana, intento reparar un radi que tinc trencat des de fa 3 etapes (la roda sembla un ou!), què complicat! Tinc la sensació que arreu als forasters en volen prendre el pèl amb el preu de les coses.

29/08/2010 (2050+, 2190-, 88,50km) Dia molt llarg perquè enlloc de recórrer una etapa en pedalo una i mitja. Des de què surto de Pont de Suert fins que arribo a Escalona passen 14 hores. La immensitat dels paisatges, al fons els cims d'Ordesa, compensa la duresa, no us perdeu aquestes fotografies tot i que no li fan justícia. A l'últim descens vertiginós dos joves “oscenses” es diverteixen amb el tot terreny i el deixen creuat sobre dues rodes: el món era millor quan la gent que s'avorria es dedicava a construir ermites a llocs inversemblants.

30/08/2010 (1700+, 1370-, 67.85km) Dur, molt dur, massa kilòmetres no ciclables, i arrossegar o espitjar la btt carregada amb les alforges es fa molt dur. Creuo la Sierra de Guara, curiosa sense més, suposo que els amants del barranquisme no opinen igual. Salva el dia el sopar al recòndit poble de Nocito, una amanida on tots els ingredients desprenen gust (no calen les “pijades” dels restaurants de ciutat!), un xai rostit en abundància que es fon al paladar, i una perola deliciosa de cuajada, quasi em poso a plorar de plaer.

31/08/2010 (700+, 1000-, 46km) Si em dono pressa podré dormir a Barcelona. Matino i recorro, no sense problemes, els kms que em separen d'Hosca, em sobren 30 minuts i comença la penitència de pujar a tres trens (Hosca, Tardienta, Lleida) per arribar a casa.

No sempre cal anar lluny per trobar o retrobar-se amb espais encisadors, de fet, per a valorar les meravelles d'altres llocs primer cal conèixer les properes. Com sempre, i mai canviaré d'opinió, quan un paisatge s'assoleix com un repte contra la natura es valora molt més, per què sinó em vaig parar a tirar fotos des de la collada de Toses?
Si esteu en forma: us la recomano, sinó: recorreu-la a trocets, us encantarà! Jo m'he quedat amb les ganes d'arribar a Irún.




FOTOS (picasa)