Després de mesos atabalats a una feina ingrata i amb la negociació d’un ERE pel mig aconsegueixo el meu acomiadament amb una merescudíssima indemnització. S’ha acabat el malson, però per culpa d’aquesta p... empresa no m’he pogut organitzar unes vacances com Déu mana, cap problema! Tinc btt i molts llocs propers pendents per veure!
Compro uns quants mapes, busco unes quantes ressenyes, i a pedalejar per Catalunya que hi falta gent... amb tren vaig fins Aiguafreda per a escapar-me de l’àrea metropolitana (jo l’anomenaria l’àrea metroasfaltada).
Pedalejo les primeres pujades pel Montseny gaudint de vistes sobre els cingles que deixo enrera, el Turó de l’Home, un dolmen, Sant Martí de Brull... A Seva esmorzo el primer entrepà d’embotit de qualitat en un bar ple de records del Crivi... i acabo el dia visitant la senyorial Vic després d’haver passat per llocs ben macos com el castell de Taradell, modesta fortificació en una ubicació privilegiada i sorprenent.
Surto de Vic amb la pantxa plena de bull i vaig visitant taques romàniques i arbres monumentals que em condueixen al pantà de Sau, només hi veig la punteta (del campanar!) i pujo per una pista preciosa enmig de bosc per arribar a l’altíssim salt de Sallent. Uns immensos cingles custodien aquesta part de la ruta que em condueix al pintoresc poble de Rupit, d’aquí cap a Cantonigròs i la seva Foradada amb el salt d’aigua (refrescant!), on em volen cobrar massa per a dormir-hi... i per tant me’n vaig a Sta Ma del Corcó (on internet és gratuït!).
L’endemà, després que unes ortigues malmetin les meves cames segueixo l’increïble (i no sempre ciclable) riu Ges amb les extravagants formes dels degollats i el bonic salt de Vidrà. Arribo d’hora a l’hostal, no n’hi ha prou! Descarrego les alforges i pujo el Puigsacalm amb btt, 700m de desnivell, pujada quasi completa per asfalt i baixada per pista, un plaer pels beteteros (per cert, vistes meravelloses).
Després d’aquesta nit a Vidrà toca carretera, esmorzo a St Quirze de Besora amb la Susanna a un cafè que ella coneix, boníssim! I m’explica les seves vivències com a voluntària a la República Dominicana (empetiteix les meves experiències). Segueixo la verdíssima carretera que em condueix a Berga, la Baells està plena! (els barcelonins ens podrem dutxar! de moment...). Dormo tres nits a Berga, aparco la btt per a fer-hi rutes caminant, entre d’altres visito l’amagat i espectacular pont del Cabradís (60m de túnel que el riu Aigua de Valls ha creat per a poder seguir el seu curs).
A partir d’aquí toquen desnivells exigents que em deshidraten i fins i tot em fan caure una vegada (no hay dolor), els paisatges es transformen als d’alta muntanya, sopo amb un ciclista que recorre distàncies més llargues que no pas jo, creu-ho la zona on hi ha més cérvols de Catalunya, Boumort, en veig... i en un refugi em donen el millor sopar dels últims temps (el meu estat de cansament extrem hi ajuda).
Després de tres dies creuant congosts, boscs, poblets (o cases juntes hauria de dir), l’estany càrstic (no l’omple cap riu) de Montcortès i els pits de la Geganta Adormida arribo a Pobla, on la Pili, l’Anna i el Juanlu (i els seus gossos, ups!) em fan d’amfitrions i em porten a fer caiac al “lago” on em trobo amb amics d’ITc... finalment baixo a tgn amb tren.
Tot i que no m’he degut allunyar més de 200km de bcn he descobert llocs fantàstics, que no per propers desmereixen ser visitats... així que ja sabeu, si la crisis us afecta la butxaca a quatre passes teniu llocs que la mà de l’home encara no ha destruït.
FOTOS (picasa)
