Per fi he trepitjat la terra de la meva selecció oficial... no la sentimental ;-) com era d'esperar no he sentit cap mena d'emoció excepte quan menjava una pizza, quan bevia un cafè, quan menjava ungelat, quan menjava un plat de pasta, quan menjàvem embotits i "brotxetes" de vedella en una "bacanal" –altrament anomenada sagra-, la qual cosa fa plantejar-me, menjo per viatjar? o viatjo per menjar?
Està bé adonar-te que a l'anomenat primer món hi ha països tan desendreçats com el nostre, que condueixen igual de malament, i que vesteixen amb tanta (sinó més) "CHuleria" com aquí.
Divendres plego molt d'hora (1h), ooooeee i me'n vaig a dinar pel centre de bcn (que guai) amb la Isa... i després autocar, per primer cop a l'aeroport de Girona (hi arribarem?) però bé, em va sorprendre, tot està molt ben organitzat (a Girona hi ha pela... hauré de buscar-hi una pubilla).
Volem amb una mica de retard, l'Àlex i el Gabi em venen a buscar a l'aeroport, després anem a l'altre aeroport a recollir al David (que ve de la capi, ja hi som tots, la colla pessigolles) i anem a fer història: la meva primera pizza italiana, mozzarella de buffala... estupenduuuu tu!!
No puc intentar atacar el tiramisú, sortim rodolant, no puc més... abans però el David ens ha demostrat la seva habilitat amb l'italià "perdoneeee!!!!!" (ho sento David :-p)
Anem a dormir, piazzzo caseta on viuen la parella feliç, el Pedralbes de Bologna, moooolt bé. Tinc un malson, crec que per compromisos diversos haig de menjar-me tres pizzes com la que he sopat, em desperto amb el pols accelerat.
L'endemà al matí em pego una caminada per la ciutat abans que la resta s'aixequi (catedral –missa amb quatre gats (vells), no eren més religiosos que aquí?-, esglésies, places)... tot això plovent... però com que estava a la ciutat amb més pòrtics del món (40km, Déu n’hi do) pots caminar sense mullar-te.
Quan hi som tots anem a San Marino, maco, emmurallat dalt del monte Titan... però sense més, aprofiten un decorat de pedra per a crear una Andorra (tabac, alcohol, càmeres, ¡no vaig veure sucre!)
Després Ravenna (arribem tard pels mosaics) i després a la sagra-bacanal, Ferrara de nit (totes dues ciutats molt maques, millor que San Marino, muralles, palauets, vinet...).
Anem a dormir tard, així que diumenge ens aixequem tard i anem a esmorzar a la plaça amb més encant de Bologna, esglesietes petites (on hi ha una rèplica del sarcòfag de jc de Jerusalem) embelleixen l'entorn de porxos i pedres.
Pugem a la torre més alta de Bologna (97m), tot una aventura tenint en compte que 2 de 4 pateixen vertigen, ho aconseguim, vistes molt maques de la ciutat, per fi una torre que val la pena de pujar i abans de dinar contemplem la font (trempada) de Neptú, per a veure-ho, com q el bisbe es duia malament amb l'escultor (porteu-vos bé amb el vostre escultor particular) la posició de la mà és tal q si mires l'estàtua amb la catedral al fons enlloc d'una mà sembla... imagineu...
Dinem, béééééééé, acompanyem al David a l'aeroport i a mi m'acompanyen a Forli on donem una volta pel poble per fer temps (més muralles i esglésies), i en uns cirerers un aparell que simula els crits d'unes aus salvatges i ferotges pròpies de Macundo impedeix que els ocellets i les noies espantadisses (eh? Àlex) s'hi apropin.
Torno amb un avió buit cap a Girona, perquè tot i que jo avui estic "treballant" a bcn és festa... ja ho veieu, dormo sis horetes i ja donant guerra...
Propera crònica Roma...
