Finalment (i segons els anglesos) he visitat l'illa de la qual un bon dia es va separar el continent europeu (o el món!)... una cosa se'ls hi ha de reconèixer, el seu és l'únic imperi de veritat que ha existit al llarg de la història...
Per començar vol amb british (llegiu fins el vol de tornada!!!!) on degut a que la bombeta corresponent al meu seient estava fosa no vaig poder esquivar la conversa d'un matrimoni prejubilat extremeny-badaloní, 2 hores!!! Això sí, haig de reconèixer que molt interessant... havien voltat mig món i havien anat a buscar al Terradelles a França...
Un cop a Heathrow metro Picadilly (mind the gap!!!) i cap a casa del meu cosí i la seva xicota (amfitrions de putini, viuen la ciutat...), "difícil" trobar una casa en aquest coi de ciutat, ja que quan un arquitecte fa el plànol d'una l'aprofiten i aixequen tres carrers amb el mateix plànol.
L'endemà bicicletada per London: parcs, mercat de Portobello (colorit + turistada), monuments (espoliats i/o commemoratius), innombrables plaques "aquí visqué..." "aquí es descobrí..." ..., de casualitat el canvi de guàrdia a Buckingham (més músics que no pas guàrdia), soldadets d'aquests que no es poden moure mentre els turistes s'hi fan fotos, Big Ben (no me l'imaginava més gran, realment és gran), creuem el Tàmesis (que ells anomen Thames! això provocava que no m'entenguessin quan preguntava per ell)...
Parem a dinar a un pub, una pie que a dins tenia un estofat, i una real ale (no té gas, això està bé), primer contacte amb els preus anglesos (carai!)... i a un dels mercats ens ventilem un brownie que era l'enveja de tots els vianants... a la tarda vistes sobre la city i el modern "skyline" (el bcn-pirulo és més xulo), el tower bridge s'aixeca al nostre pas, passo pel parc de Greenwich (creu-ho a l'est del món segons els anglesos, bon punt per mirar London des de l'alçada), Cutty Sark, i arribo a les Thames Barriers (unes comportes molt bèsties que eviten que les marees entrin a la ciutat).
Aquest macro Thames path (com ells anomenen) permet fer-te una idea del tamany de la ciutat i del volum de mercaderies que movia l'imperi ja que el recorregut és ple dels docklands (els molls que feien servir).
A la tarda posta de sol al costat de la nòria (de fet des del museu Dalí) amb el sol caient sobre el parlament... oooohhhh, vaig dignar-me a fer una foto amb el mòbil... i després un aniversari a Wimbledon (tot sona familiar en aquesta ciutat!)
Diumenge patejo una mica i m'arribo al museu V&A (ple de coses robades dignes de veure... m'imagino que a l'igual que els altres grans museus és gratuït perquè se'ls hi cau la cara de vergonya de cobrar per coses que realment no són seves) i al sortir em passo (junt amb tota la canalla de Londres) per la secció de dinosaures del natural history museum...
Per refer-me els meus amfitrions em porten a fer un aperitiu (aprofitant el solet indecent que va fer tots els dies a diferència d'aquí a Catalunya :-p) al costat del Tàmesis, moooolt bé!
A la tarda per primer cop a la meva vida pujo de paquet a una moto (buf!!!) però molt bé, ens plantem al centre en 15 min, passejem mercats, Picadilly square, Chinatown, passem per un pub de gais on una boja de la vida era l'atracció més sol·licitada de Londres, ... i finalment sopem pop a la gallega cuinat per mon cosí (treeeemendu!!!!)
L'endemà faig la gran patejada combinada amb transport públic: Harrods i Fortnum & Mason's tenen tots els articles de luxe que us pugueu imaginar, infinitat de galeries, botigues de luxe, cases de subastes, visita ràpida al british (només "partenon"), passejada per la zona judicial (entro al palau de justícia i miro un parell de judicis amb les corresponents perruques), museu de London (sabíeu que es va cremar 4/5 parts de Londres al 1666? Sembla qeu n'estiguin orgullosos), Temple i la City (combinació d'història i d'edificis moderns)... finalment sopem a un japonès (serà que són baixets i mengen poc, ens quedem amb gana).
L'endemà al matí tren i cap a Cambridge... allí m'espera l'altre gran amfitrió (el Josep) que em porta cap el seu college... heu vist Harry Potter? Doncs us podeu fer una idea de com és Cambridge... edificis antics, claustres i capelles, menjadors senyorials, gespes magnífiques, un lloc amb encant que val la pena veure... hi passo un parell de dies.
Per no allargar... quan torno a London prenc el big breakfast en un bareto on tothom treballa a la construcció menys jo q vaig amb la routard a la vista (beans, bacon, salsitxes, ous ferrats i dic no ales patates... surto rodolant)... passejo per digerir fins l'hora del vol...
Però no s'acaba aquí! Quan estem a meitat de camí sobrevolant França el pilot diu q se li ha encès una llumeta que indica que un motor no va i que tornem a London, ooooooeeeeee!!!! Molta emergència no devia ser perquè no vam baixar a França... total, aterrem amb tot de cotxes de bombers seguint-nos... i dues hores més tard per fi volem amb un altre avió...
Bé... ara tornem a la crua realitat...
