Merhava!
Sortida del Prat amb retard (sembla ser que és l'habitual en els vols xàrter) i aterratge a Istanbul a les 2 de la matinada, amb pregunta del guia "que diga yo quién falte por recoger su equipaje"... en aquell moment ens vam adonar que no ens hauríem de despistar.
Dilluns al matí primer contacte real amb Istanbul i els istanbulenses... aquest bus va a Topkapi? sí sí, total, quan ja estàvem a punt de sortir d'Istanbul per agafar l'autopista ens senyalen el carrer i diuen "Topkapi!! amb un somriure de recochineo", total, enlloc d'anar a parar al palau vam anar a parar al barri, a l'altra punta! oe oe oe ¡ei! vam veure la muralla q envoltava la ciutat, això sí ;-)
Ràpidament vam situar el mar a l'altre costat (on tocava) je je, i vam poder fer les visites típiques (universitat, mesquita Bayazi, torre cremada -tot ha estat cremat algun cop en aquesta ciutat- mesquita Blava -amb els càntics inundant la ciutat-, finalment palau de Topkapi -vaig pensar que ja em quedava sense la Fina ja que va veure un dels diamants més grans dels món i va estar a punt de robar-lo... sort que la vaig retenir abans que uns fonamentalistes li apliquessin alguna de les savieses del corà-) i a la tarda un dels grans moments, banys turcs per recuperar-nos! en el seu cas el massatge li feia una obesa, en el meu un home amb bigoti -per sort no el de més mala llet-, miraculosament encara estic sencer, això sí, amb vergonya perquè els turcs sortien ben nets i a mi em va saltar una de pell -usease, ronya-.
Acte seguit te amb pipa d'aigua, vaig fumar! -com era d'esperar des del meu punt de vista estava més bo el te que el fum, això sí, els temes de conversa pujats de to, per què serà?-, i finalment soparet agradable amb el primer contacte amb les estafes dels turcs cap els turistes.
Dimarts ja érem uns experts dels transports públics, a la primera trobem santa Sofia -contrast cristià-musulmà impactant-, cisternes romanes -haig de reconèixer q a tgn no en tenim de tant maques :-( -,estació més museu de l'orient exprés, petita travessia pel Bòsfor –on vam fer el primer regateig involuntari i q ens va sortir bé- i "posta de sol" des de la torre Gàlata –sense més-.
Tarda/vespre veient més mesquites -innumerables- i el basar egipci -aclaparament!-. Soparet al port, peix cuinat damunt la barca i menjant en uns tamborets de plàstic "a primera línia de mar" je je. Finalment caminada cap a l'hotel –que consti que no l'obligava a caminar!!!! No em critiqueu, el que passa que tenim tanta xerrameca que mira, se’ns feia distret-.
Dimecres, creuem a la part asiàtica d'Istanbul per 1 lira, barri de turcs sense turistes, genial, tres mesquites –en una un turc es va obstinar en explicar-nos en un turc tancat, per això no el vam entendre, els secrets de la mesquita-, un cementiri i el millor, pastisseries tirades de preu, vam comprar un berenar plagat de pastes de te diferents… impressionant!-.
Finalment gran basar, Fina, coneguda com a "la bayan gran regatejadora" per mi va fer una exhibició de talent…
Dijous cap a Ankara, prescindible, això sí, els únics que vam triumfar ja que vam ser els únics que vam veure la mesquita més gran de Turquia, amb un llum "im-presionante", i com no, berenar amb més pastes, nyam… això sí, primera conversa divertida amb turcs, la Fina d'aquí tres anys hauria de tenir ¡3 fills!
Resta de dies paisatges (únics) i visites a Capadòcia, el millor, dues tertúlies q vam mantenir, la primera quan vam decidir escapar-nos de la turistada dels derviches… vam pillar taxi i en un poble sense ni una ànima vam acabar prenent te als baixos d'una casa amb dos germans, el seu pare i un cosí, el pare amb dues dones, un dels germans fent figuretes per als turistes, i l'altre l'únic que sabia anglès, dues horetes per no oblidar, vivència interessant. I l'endemà a la fàbrica de joies conversa de mitja hora a canvi d'un xiclet amb un noi de 24 anys, vam conèixer part de la visió dels joves d'allí, les amigues que portin les faldilles tan curtes com sigui possible, ara bé, la faldilla de la dona per sota el genoll perquè els altres homes la poden mirar…
Hi ha una immensitat de batalletes però no em faré més pesat :-) quan ens veiem ja explicarem.
Güle güle!!!
