Camí dels Bons Homes (Berga - Montsegur)

Informació:
Pàgina oficial

Indicacions:
Ruta bastant ben senyalitzada tot i que és recomanable dur mapes cartogràfics, com que es creuen zones d'alta muntanya cal triar mesos en que no hi ha neu. Nosaltres el vam recórrer a començaments de setembre amb set etapes.
A Berga hi vam anar amb un autocar de línia, un cop a Montsegur vam fer trampa i vam anar fins a Foix en taxi, d'allí en tren vam anar a Tolouse (visita ràpida) i d'allí a Carcassone, punt emblemàtic dels Catars.

Comentaris:
Travessa molt maca, inicialment permet descobrir pobles preciosos del Pirineu català, més tard del francés, i òbviament indrets fantàstics de muntanya.

Viatge per l'Alemanya de conte

Ja fa molts anys que l'Àlex viu a Alemanya i no l'he visitat mai, però al cap i a la fi això només és una excusa per escollir un lloc farcit d'història i rondalles i realitzar-hi una volta... enganyo al David com a conductor.

Volem a Düsseldorf a l'inici de les festes de Setmana Santa. El primer dia enllestim el lloguer de cotxe, passegem pel centre farcit de botigues, aquest poble és l'autèntic centre ric d'Alemanya, i sopem unes salsitxes amb mostassa a una cerveseria des d'on veiem les tines de coure on produeixen la seva beguda dels Déus, òbviament hi prenem la nostra primera cervesa, una Altbier, és d'aquesta zona... a mi doneu-me aigua, jo quasi que no me la puc acabar.

L'endemà comença el circuit resseguint el Rin, la primera parada Colònia, a destacar-hi els policromàtics vitralls de la Catedral i les vistes en alçada del riu i el casc antic. A Bonn hi parem a dormir, sembla una broma que aquesta taca en el mapa hagi estat la capital de bona part d'aquest país durant tant de temps. A hores d'ara ja ens hem adonat que tot té caire de reconstrucció, la segona guerra mundial va fer-hi estralls, i la injecció de diners dels USA per guanyar la guerra freda creant la idea que el capitalisme era infinitament millor que el comunisme probablement no ha estat mai igualada per cap “subvenció”.

Passem per davant de la casa de Beethoven, però com a bons amants de la música anem al cèntric restaurant revestit de fusta on en temps passats hi van cremar una bruixa, segons la llegenda, i hi sopem peix amb salseta del Rin, molt bo però no sé si sa.

Circular a la vora del Rin té el seu encant, encara s'utilitza molt per al transport de mercaderies, et dóna a entendre perquè a aquesta zona van forjar-se comerciants.

A Koblenz visitem el castell-fortalesa amb les vistes privilegiades, correcte, però quan baixem un pare-animal obliga a la seva filla d'uns 5 anys a descendir en bicicleta quan encara no sap frenar... acaba caient, escoltem els plors, i un cotxe ha de parar per endur-se'ls... a la presó del castell!

Escapem de tanta estupidesa i arribem per fi a Burg Eltz, diuen que el segon castell més maco d'Alemanya, la veritat és preciós, ubicat en el fons d'una vall, amagat dins un bosc frondós. El visitem, el seu estat arquitectònic és perfecte. Mengem unes salsitxes amb kartofen per no perdre temps, ens falten molts quilòmetres. Creuem uns poblets ben macos on no hi podem perdre gaire temps abans d'arribar a Tréveris, una meravella creada per l'encreuament de diverses cultures en diversos moments històrics: la romana Porta Nigra, la catedral d'estil sobre estil, els carrers vius del centre... marxem, ens falten uns 300 km s'autopista, el cotxe està quasi sec, a les portes de Mannheim, sense haver d'empènyer el cotxe, li donem el màgic líquid negre. L'Àlex fa estona que ens espera.

Fem una visita d'un dia a Heilderberg, patrimoni de la humanitat, ciutat farcida de tresors, d'història, d'encant i universitaris. Ciutat salvada de la destrucció de la guerra per un pacte no escrit, tu no em destrueixes ni Oxford ni Cambridge, jo no et destrueixo Heilderberg ni Dresden... al final una de les deus no es va salvar, humanitat...

M'encanta un anunci que es troba per tot Alemanya, nois: googlegeu amb “it's string time” i doneu-me la raó.

Comença el viatge de tornada, però per fer una circular resseguim la ruta dels germans Grimm, encant, llegendes, ... aquí es van forjar els seus contes.

Visitem els bonics pobles de Steinau, Alsfeld, i Kassel. Les cases són velles, d'una arquitectura antiga molt diferent a la mediterrània tot i compartir el color blanc, de bigues de fusta, algunes s'han inclinat amb el pas dels anys però no sembla que hagin de caure, a moltes les protegeix una talla de fusta representant un treballador d'algun gremi. Els carrers empedrats acaben conduint als castells, ajuntaments, zones emmurallades, ... construccions més sòlides, més altes, més de pedra.

Passem el castell derruït que inspirà la ventafocs, i finalitzem l'Alemanya de contes sopant al restaurant de Hameln on segles abans ho feu el flautista. Com que és Setmana Santa una família ha amagat ous al jardí i els nens els busquen, han llegit a Henrich Böll? “Opinions d'un pallasso”, segur que no, veig la doble moral religiosa arreu...

Ens queda un dia per visitar millor Düsseldorf, amb els seus edificis a l'estil Guggenheim, realment hi ha molts diners, no ho dic com un fet a admirar mentre hi hagi llocs al món on es passa gana.

Ha estat un viatge amb encant. Un tret positiu és que no he tingut la sensació de ser estafat en cap moment, quan un turista ha de pagar per un servei els alemanys també. Ara bé, és una ruta per pensar en la capacitat destructora de la humanitat, recapacitar-hi, i sobretot aprendre'n... Hi ha molts escriptors alemanys que han fet autocrítica de la seva societat veient on han anat a parar històricament, però sembla que el discurs fàcil pro-riquesa-immediata-i-suposat-benestar sempre és més penetrant.

Mostra un mapa més gran