Aquest viatge a un lloc tan “històricament turístic” m'ha confirmat una sospita, els llocs turístics ho són perquè tenen encant, això sí, no tots els visitants saben trobar-los, ja que de vegades obliden el perquè van ser declarats “llocs turístics”.
Primer avió de la meva vida, i per donar-li més emoció no podia ser a un lloc qualsevol, no, a l’aeroport amb l’accident més tràgic de la història de l’aviació, los Rodeos (Tenerife).
Vol sense problemes (això és el preludi d'un futur viatger) i veig la posta de sol sobre l’Atlas, l'Àfrica podria ser un continent idíl·lic.
Aterro de nit i la meva amfitriona, l’Esther, m’espera. Les construccions del voltant de l’aeroport són velles i caòtiques, de fet tot té un cert aire caòtic en aquesta illa. Arribem a la Laguna i anem directament a dormir perquè demà matinem i comencem la primera de les rutes.
De bon matí, després de provar el primer gofio per a esmorzar, guagua i cap a Puerto de la Cruz a buscar l’altra guagua cap al “parque nacional del Teide”. Ens plantem a las Cañadas, i sota un sol de justícia comencem una ruta de 14km que ens porta als Roques de García! Sí sí, els que tots hem vist als bitllets de 1000pts.
Las Cañadas són el que queda de les parets de la muntanya més alta del món... si mireu una foto aèria de l'illa veureu que si el centre de las Cañadas no hagués col·lapsat allí hi hauria un volcà de més de 10km d'alçada.
Passem les hores de més calor al bar del Parador i amb guagua anem fins a l'entrada de la Montaña Blanca d'on surt el camí que caminarem per pujar al refugi del Teide, Altavista, a 3260m d'altura, el més alt d'Espanya. Ascendim en grup i hi ha gent que passa fred, qui ens ho havia de dir unes hores abans! Però finalment arribem al refugi a temps per sopar.
Ens llevem a les 5h per fer cim abans que surti el sol. Allí assegut no sé que potser aquesta és la millor sortida de sol que veuré al llarg de la meva vida, tot i el fred intens!: primer el sol surt per l'horitzó entre el mar i el mar de núvols... però quan aquest sobrepassa els núvols i ens girem 180º un nou espectacle s'ha creat darrera nostre, una muntanya fantasma més alta que el Teide ha aparegut a les nostres esquenes... és la seva ombra. La natura mai deixarà de captivar-me.
La resta del dia el passem d'excursió per la zona entre Pico Viejo i el Teide.
Els següents tres dies lloguem cotxe i acampem a el Sauzal, Vilaflor, i la Ensillada recorrent tota l'illa. Visitem la preciosa i antiga Orotava, Icod de los Vinos amb el seu Drago mil·lenari, me l'imaginava més gran, Garachico amb les seves piscines marines naturals formades per lava, i amb alguna plaça casposa amb noms de l'època de la dictadura, Punta Teno amb la carretera perillosa i les magnífiques vistes de Los Gigantes, baixem per l'impressionant i lavític barranc de Masca, ens banyem a la platja de sorra negra entre Los Gigantes... un plaer, i després de la pujada un refrescant suc natural de llimona, res de begudes enllaunades. També visitem la Catedral, els Llanos de Ucanca, el Paisaje Lunar, el Pino Gordo, caminem el Barranco del Infierno on gràcies a la pluja de fa uns dies encara raja la cascada, passegem pel Medano, evitem l'engany de les piràmides de Güimar, i turistegem per la Candelaria amb tots els seus Menceys al passeig marítim. Finalment fem una ruta pel feréstec Barranco del Roque Bermejo i dinem una més que merescuda graellada de peix a Benijo. Sopem a Santa Cruz després de la foto de rigor de la platja de las Teresitas i l'endemà al tornar el cotxe turistegem Puerto de la Cruz, amb el seu preciós jardí botànic i uns bojos que fan waterpolo on trenquen les onades contra les roques.
Ara que ja conec molts dels racons entranyables de Tenerife agafem un mini-avió d'hèlixs i volem a Lanzarote. És una illa que cal ser visitada, tot i que no està permès fer-hi massa passejades perquè és reserva de la biosfera, té múltiples racons increïbles que els volcans han dibuixat: el parc de Timanfaya (paratge misteriós on la terra encara està viva, fins i tot creen un geyser de mentira per als turistes), els Hervideros (construccions que la lava i el mar han modelat i per on l'aigua puja disparada creant l'efecte del vapor), la Laguna Verde (mig volcà devorat pel mar i on s'hi ha dipositat una alga que tenyeix), la Cueva de los Verdes (amb els seus crancs blancs únics al món, tot i que a mi em sembla massa turístic), los Jameos del Agua (amb l'auditori lavític i el “gran” secret de l'illa, que no explicaré), i l'agradable mirador del nord.
També admirem les salines (de mil colors durant la posta de sol) i els bonics pobles blancs amb les finestres i portes de colors, però tot plegat ens dura només dues nits, per tant decidim creuar a Fuerteventura amb el ferry, on els dofins ens escorten, i on visitem les platges de sorra blanca sahariana, el parc natural de Dunas Corralero, i dormim al mig del parc natural de Jandía gràcies a un autoestop a canvi d'escoltar “rancheras”, aquesta illa no em convenç, els molins d'altres èpoques es veuen eclipsats pels camps de golf insostenibles en mig d'aquesta sequera.
Al tornar a Tenerife descobrim que hi ha hagut un temporal de fred i que el cim del Teide es troba nevat... sort que no ens hi va agafar esperant la sortida del sol!
Sense cap mena de dubte ha estat un viatge fantàstic gràcies a la bellesa de la natura dibuixada per la mà dels volcans però especialment al fet de conèixer una quasi-autòctona que m'ha guiat magistralment per tots els llocs que calia visitar.
